PIC DELS ESTANYONS

El pic dels Estanyons, o també conegut com Pic de la Colilla, es troba situat a l'est dels estanys de la Pera, fronterer amb Andorra.

Aquest dissabte sortim amb el Marc i la Queralt a intentar assolir aquest cim que jò ja havia pujat fa uns cinc anys.

Arribem a l'estació d'esquí de fons d'Aransa i, allà mateix ens calcem els esquís. Tot seguin un itinerari excessivament senyalitzat de raquetes de neu ens porta fins al refugi de Pollineres. Desde allà tot fent dreceres arribem al refugi dels estanys de la Pera, el recorregut és llarg però interessant de paisatge.
Des del refugi enfilem les suaus pales de la dreta i direcció est, arribem al cim.

El recorregut no presenta cap dificultat i ens trobem una neu "acceptable". Al arribar al cim ens agafa una mini-tempesta de vent i neu cosa que ens fà accel.lerar el treure pells i emprendre la baixada.

Aquesta la fem per un tub molt marcat que tot baixant  per pales suaus i amb força bona neu ens porten altra cop fins al refugi dels estanys. Des d'aquí agafem la pista de fons tot fent les dreceres que podem i tornem a ser al petit refugi de pollineres.

Per tornar a Aransa posem pells i remuntem les pistes de fons. Aquest troç s'ens fà llarg i pesat fins que, finalment arribem al lloc on haviem iniciat la sortida.

Aquesta és una excursió llarga, "camines" molt per el poc que esquies; però ens ha permès passar un bon dissabte amb un temps molt agradable i una millor companyia.

PEDRAFORCA

Després d'una setmana que comença amb plujes i nevades a les muntanyes, divendres parlem amb el Cinto i, despres de comentar les possibililats, ens sembla bona idea anar a porvar el Pedraforca amb esquís.
També s'hi apunten l'Abel, el Franc i el "Secri".

Sortim de Berga a 2/4 de 8 del matí i a l'arribar a Saldes veiem que hi la tartera ben blanca; a l'aproximar-nos però, en obliga a anar fins a l'aparcament del mirador, doncs la sortida pel "dret" no es veu prou innivada.
Carreguem els esquís a l'esquena i per una "pala" pròxima a la carretera fem drecera fins a trobar el PR que porta a la tartera.

Seguim el camí a peu i ens calcem es esquís a peu de tartera, comencem a pujar tot fent voltes "maria".
 Amb més fè que no pas bona neu anem tirant a munt tot comprovant que la neu que hi ha és la què ha caigut aquesta setmana, a sota no hi queda base cosa que fà que, a cada volta ens surtin les pedres de sota.

Seguim un troç amunt a veure si la cosa millora, però rés, l'estat és el mateix, trossos amb neu molt pols però humida i pesada i altres que surten els rocs de sota.
Decidim girar cua perquè veiem que això serà trinxar els esquís de baixada sino ens obrim el cap.

Cap el refugi a fer una cervesa i a esperar una nova ocasíó per poder intentar-ho amb millors condicions de neu.
Tot fent el got al refugi truquen al Jordi "punki" que arriba un helicopter, doncs es veu que a la "il.lusions d'hivern" algún dels molts afeccionats que hi havia avui a les cascades del Pedra per picar gel ha tingut un accident;només fà 4 dies que fà fred de veritat i ens comenta el Jordi que les cascades no estan el suficientment bén formades per poder-se escalar amb seguretat.

Esperarem la propera ocasíó per poder començar i acabar la sortida amb cim.

VOLTANTS DE CASSERRES

Aquest passat dissabte vem sortir amb el Cinto, el Pep i el Santiago pels voltants de Casserres a "trotar" durant el matí. Així aprofitavem per preparar la cursa del triangular de curses de muntanya que estem preparant els Mountain Runners i al mateix temps descobrir llocs del Berguedà que, si no és així, poques vegades veuriem.

El recorregut de gairebé 15 kms es desenvolupa tot per senders i pistes (tan poques com el Cinto va poder) als voltants del poble de Casserres, és un recorregut amb constants pujades i baixades, un veritable "trenca-cames", però que val molt la pena per tenir una visió, si més no, diferent de les contrades de la nostra comarca.

Us deixo l'enllaç del wikiloc per si algú s'anima per passar una bona matinal.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=732271

CAP DE SETMANA A 100 X HORA

Aquest ha estat un d'aquells caps de setmana que no hi cap rés més.

Començo el divendres al vespre amb una nocturna als Rasos de Peguera. Tot una colla de socis i amics dels Mountain Runners quedem per anar a fer una passejada amb lluna plena als Rasos. Sortim de l'aparcament cap als rasos del mig, desde allà enfilem cap als rasos de dalt, baixem esquiant entre els arbres (..."pa haberse matao"....) fins els rasos del mig altra cop; enfilem el tallafocs i cap al padró des d'on baixem esquiant, amb molt bona neu,  per sota l'antic remuntador que arriba al cap de munt de la pista de les soques.
Acabem, tard, amb un bon sopar a cal Blasi.

Dissabte per no perdre el temps, quedem amb el Jordi a fer una pujada a la Tossa d'Alp; Seguint el recorregut que vaig fer diumenge passat arribem al refugi de Niu d'Aliga a fer el got i baixada ràpida cap a Coma Oriola i apa, cap a caseta a dinar.

Diumenge quedo d'hora amb l'Albert per anar a mirar com estan les canals del Cadí. Arribem a Estana i veiem que el panorama pinta millor del què ens pensavem.

Ens equipem i cap a prat de Cadí, allà decidirem què fem. Les previsions meteorològiques no son molt afalagadores i decidim ficar-nos a l'Ordiguer.

Ho trobem amb bones condicions de neu, encara que força pols i sense transformar. Enfilem la canal i decidim sortir per l'esquerra; aquesta sortida és més "tiesa" que la normal, la neu està prou dura com per poder pujar sense massa perill.

Arribem al cim, i cap a buscar la canal del Cristall de baixada; l'entrada és una mica compromesa doncs és molt vertical  i no hi ha massa neu. Un grup de 5 o 6 persones munten un rappel per baixar; nosaltres ens avancem i ens sembla que es pot destrepar. Anant amb compte baixem el primer tram i després ja tot recte fins arribar de nou a prat de Cadí: fem un mossèc i cap al cotxe.

Arribem a Estana i anem a fer una cervesseta a Cal Basté; com que son quarts de 3 decidim quedar-nos a dinar. I després d'un bon apat cap a casa tot fent cua al tunel.

Cap de setmana intens, que si dura gaire més no se pas si ho hagues aguantat.