diumenge, 20 de novembre del 2011

CINGLES DE VALL-LLOBREGA (Alt Berguedà)

Aquesta és una cinglera que segur gairebé tots hem vist i pocs ens hi hem enfilat. Son uns tallats de roca que veiem a la nostra esquerra quan passem pel pont de Cercs direcció nord.

La volta circular a aquests cingles (treta del llibre "itineraris de l'Alt Berguedà-Cossetània ed.) resseguint tota la seva carena i retornant paral.lel al riu Peguera ens permet tenir-ne una doble visió; des de la mateixa carena i contemplar-los en tota la seva esplendor durant el retorn.

Començo al poble de Sant Jordi de Cercs, deixant el cotxe a l'inici de la carretera secundària que va fins al nucli de La Rodonella (paralel.la a la carretera C-16), aquest tros asfaltat és monòton i així el traiem de sobre de bon començament. Al arribar a la Rodonella enfilem cap al camp de futbol i al costat d'un dipòsit surt una pista difusa que en forta pujada ens porta fins una torre d'alta tensió molt visible, al peu d'aquesta torre surt un petit sender a l'esquerra que ens durà (seguint amb forta pujada, sense treva) fins un dipòsit d'aigua,a empalmar amb una pista que, seguit-la cap a la dreta ens portarà fins al coll de Sant Ramon.

Aquí comença el "no camí"; ens cal agafar la direcció "Rasos de Peguera- Berga" i al cap de 15/20 metres deixar la pista i agafar un principi de camí poc fressat que s'acaba aviat, tot enfilant l'obaga uns 300 mts. de desnivell, sense camí definit,  fins a arribar a la carena, al fil de la cinglera.

Aquí comença l'espectacle, les vistes son realment esplèndides; anem resseguint  la cinglera tot cercant els millors passos (intentant no tendir a l'obaga, com em va passar a mi en algun tram) fins un collet (cota 1.777 mts. del mapa) aquí es comença a dibuixar un sender que resseguint-lo ens portarà fins una bassa on trobem una pista que, resseguint-la a la dreta, ens porta fins a la Tanca on empalmem amb el PR que hem deixat al coll de Sant Ramon i, resseguint-lo arribem al collet Mercadal (molt a prop  de la creu de Fumanya).

Des d'aquest coll  agafem un sender a la nostra esquerra (ens ajudarà molt resseguir les marques blanques de la "Núria-Queralt") i empalmarem amb el GR-107 que porta a Casanova de les Garrigues, l'anirem resseguint fins que es converteix amb un sender local (marcat amb blanc i verd) que ens portarà sense pèrdua altra cop a Sant Jordi de Cercs, el nostre punt de sortida.

Dir que és un itinerari llarg i amb fort desnivell. AQUI HI TENIU EL TRACK que ajuda molt en els llocs sense sender definit.

dimarts, 15 de novembre del 2011

EL FERRAN (983 m) DES D'OIX (Alta Garrotxa)

La caminada l'iniciem al petit poblet d'Oix, a l'Alta Garrotxa.

Sortim, ja tot caminant, de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble (ara hi han prohibit l'estacionament de furgonetes i auto-caravanes...) tot resseguint la carretera asfaltada que va direcció a Beget. Al cap d'un Km aprox. prenem la pista de terra que porta a can Pey (casa de turisme rural), no deixem aquesta pista (només apte per vehicles 4x4) fins arribar al pont trencat.

En aquest punt prenem un sender senyalitzat amb un cartell que ens mena fins la bonica ermita de la Mare de Déu d'Escales, on val la pena fer-hi una parada. 

Fins aquí el camí és planer, passat l'ermita comença a pujar decidit fins prop de la masia enrunada del Maranyó, no hi acabem d'arribar, doncs un camí força fressat i senyalitzat amb fites ens mena en direcció el coll de Terres que és on hem d'arribar per acostar-nos al cim del Ferran. El camí, mirant el GPS no coincideix amb el què marca el mapa en el primer tram però fa de molt bons seguir i es veu molt marcat, el seguim i ens porta fins al coll on, ens caldrà tombar a la nostra esquerra tot resseguint un sender amb algunes marques vermelles que ens portaran fins dalt del cim.

Un cop assolit el cim desfem uns metres el camí i tendint a la nostra esquerra hi ha un sender molt dret, amb algun passet on cal anar en compte, que baixa fins a Talaixà.

Un cop a Talaixà, al coll, prenem el camí indicat (GR-11) que ens retornarà al pont trencat, tot passant per la casa d'el Vaquer i la palanca del Samsó.
Un cop al pont ja només ens resta seguir la mateixa pista que hem fet en el camí d'anada fins a retornar a Oix.

Un sortida interessant que ens permet palpar el terreny de l'Alta Garrotxa en aquestes dates en què la tardor lluiex per tot arreu.

 

dimarts, 1 de novembre del 2011

VIA FERRADA DE LA MORERA DE MONTSANT (Priorat)

Aquest cap de setmana ens acostem a la comarca del Priorat, concretament a la part sud de la serra del Montsant.


Sortim des del poble de La Morera de Montsant,direcció oest, nord-oest, tot agafant el camí ben senyalitzat que  ens condueix cap el grau de Salfores. És un camí planer que en una mitja hora ens portarà al corriol que surt a la nostra dreta (passat una zona d'escalada esportiva a peu de camí) i que condueix a l'inici de la via ferrada.

Aquest corriol comença al costat d'un cartell indicador i comença a pujar fort, en direcció nord, cap al peu de la serra. Després d'una estona de seguir-lo trobarem un caos de grans blocs que ens caldrà anar sortejant, alguns d'ells fins i tot estan equipats amb passamà o esglaons. 

El camí, molt senyalitzat amb fletxes vermelles, ens porta al peu d'una placa vertical on comença l'equipament de la via.(remarcar que la via va ser equipada l'any 2002 i sembla que ha rebut poc o gens de manteniment i hi ha alguns esglaons que es belluguen i fins i tot en algun tram n'ha saltat algun. Tot i això el cable de vida està en bon estat i, anant en compte, no ha de suposar cap problema).

Comencem enfilant-nos en una placa vertical on hi ha un pas que hi falta un esglaó i cal estirar-se fort per arribar al següent. 
Al arribar a dalt de la placa ens caldrà desgrimpar una petita placa tombada i desplaçar-nos a la nostra esquerra, tot caminant per anar a buscar la segona part.

Aquesta comença amb un curt tram força exigent que ens porta fins un petit pont tibetà, que ens deixa a peu d'una esvelta agulla, ja des d'aquí ens hem d'enfilar per una paret vertical fins assolir el cim de l'agulla,(a punt d'arribar al cim hi ha un pas que ens caldrà ajudar-nos de les preses de la roca doncs no hi ha esglaó)  on trobarem un segon pont, aquest més llarg (diuen algunes ressenyes de 16 mts...), el travessem en compte doncs es belluga una mica i ens deixa a una canaleta arbrada que es supera fàcilment fins arribar a la tercera i última part de la via.

Una placa que comença molt vertical on a l'inici cal fer una bona tibada per arribar al primer esglaó i 2 o 3 metres més amunt cal ajudar-se de la roca per arribar a un altre. Llavors ja s'ajau i a la part final, al ser molt tombada, no hi trobem esglaons, sols una cadena que ens ajuda a progressar còmodament.

La via ens deixa dalt la Serra Major i els camins de retorn son varis, depen del què decidim allargar la nostra sortida. Es pot baixar per diversos graus equipats amb diferent dificultats (Barrots, Carrasclet, Carabassal...) o bé prendre el camí més senzill que baixa pel Grau de la Grallera.
Per agafar aquest camí (que és el què hem baixat nosaltres) cal anar direcció est (dreta) i tot seguint la carena (fites) ens portarà fins al camí marcat amb groc que còmodament ens retorna al punt de sortida.


En el camí de retorn ens creuem amb tot una família de senglars que també anaven d'excursió.....

AQUÍ us deixo el track, més que rés per la tornada, doncs la carena és plena de camins i caminets.