PICO DE ALBA (3.118 m)

Sortim el divendres a la tarda de Berga (no he pogut fer "pont"...) en direcció Benasque, la idea és anar a fer algún cim del parc natural POSETS-MALADETA.

Els objectius en principi son el Ballibierna o bé el Pico de Alba, ho decidierem depenent de l'hora que arribem a Benasque.
Com que el viatge ens va tot molt bé arribem a una hora prudent i en comptes de dormir al Plan de Senarta per anar al Ballibierna, decidim anar a dormir a l'aparcament de Llanos de l'Hospital, així el dissabte estem a punt per quan surti el primer autocar per acostar-nos a La Besurta.
Comencem el nostre recorregut el dissabte desde La Besurta (1900m) en direcció el refugi de La Renclusa, seguits de una professó de persones, les quals el 99% van cap al mitic Aneto.

Nosaltres, en arribar al refugi de La Renclusa ens desviem per un camí a la dreta que remonta el torrent de Alba fins arribar als plans pantanosos de Paderna; atravessem aquests plans i, per un caos de blocs, seguint les fites ens porta fins uns pendents, aquests ja coberts gairebé totalment de neu que ens toca remontar-los en direcció SO, tendint cap a la nostra dreta.

Pujem en aquesta direcció tot seguint algunes fites i amb l'ajuda del GPS fins a veure un flanqueig que ens caldrà fer per arribar a una "bretxa" que ens permet creuar a l'altra vessant del cim.
Abans de començar el flanqueig la Queralt es planta; s'espera aquí i jò segueixo fins a creuar la "bretxa" i empalmo pel cordal de l'aresta de Tuca Blanca fins al cim.

El descens el faig per una canaleta amb neu dura i molt bona, per anar a trobar el plató de sota el cim tornar a creuar el flanqueig i empedre el camí de retorn a la Besurta, doncs el temps es comença a complicar i surten uns nuvols amenaçadors.

Amb 2 hores aproximadament arribem de nou a la Besurta i, temps de pujar al bus es comença a posar a ploure. No ho deixa de fer fins ben avançáda la tarda, però ja estem a cobert.
Passem el vespre a Benasque tot fent unes cervesetes i el diumenge tranquilament emprenem el retorn.

Val molt la pena informar-se una mica i veure que el parc natural de Posets-Maladeta és molt més que l'Aneto i el Posets; hi ha racons on encara la solitut de muntanya es pot gaudir en tot el seu esplendor.

FONTBLANCA

Després de foça dies d'inactivitat en el blog (l'organització de curses de muntanya m'ho "impedia") reprenc el fil.
Aquest cap de setmana sortim de Berga el dissabte a mig matí destí Andorra, sense objectiu definit, doncs, estrenem furgoneta i no sabem massa on anirem a parar.

Arribem a Andorra a l'hora de dinar, fem les pertinents compres i passeig per les botigues (hi ha d'haver temps per tot i per tots els gustos). Després del "shopping" agafem la furgoneta i la nostra intenció es parar a l'aparcament de Sorteny. Sorpresa !!!! no hi deixen parar furgonetes !! hi ha un cartell que diu que de passar la nit allà rés de rés. Canviem de plans, cap a les pistes d'Ordino-Arcalís; abans de creuar l'ultim pont veiem que l'aparcament del Fontblanca podria ser un bon lloc, i dit i fet, ens hi instal.lem.
Passem el vespre i la nit ben tranquils, sense ningú més.

Diumenge de bon matí ens llevem i sembla que el temps aguanta (les previsions meteorològiques no son massa bones). Decidim tirar amunt i ho endevinem.
Sortim de l'aparcament direcció la portella de Baiau, el camí puja directe i abans d'arribar a la portella veiem que el mapa marca un sender poc definit a la nostra esquerra sense haver de passar per la portella.

Agafem la pujada directe i ens deixa a un replà abans de la piramide final, molt esvelta.

Des d'aquest punt arribes a l'avant cim i ja des d'aquí en pocs minuts fem cim.
Fem la foto de rigor i, sense encantar-nos, doncs el temps és insegur, emprenem el retorn pel mateix camí de pujada amb algunes variants en el tram final.

Ha estat un matí bén profitós.
Ens canviem, fem un mos i tranquilament emprenem el retorn, ara sí amb pluja, cap a casa.