diumenge, 24 de gener del 2010

TOSSA D'ALP

Com que la nit del dissabte ha sigut llarga, em llevo tard i per no perdre el matí m'arribo fins a Masella per fer alguna coseta.


Les condicions de neu als cims no son mol afalagadores per anar a fer esquí de muntanya, així que, per fer alguna cosa semblant, vaig fins a Coma Oriola per passar el matí fent alguna cosa més que estar rondant per casa.
Arribo a Coma Oriola una mica abans de les 11 del matí, poso pells als esquís i cap a munt; Destí el cim de la Tossa d'Alp.
És una sortida curta i sense cap compromis. Pujo per la pistes de Masella; primer agafo La Cometa i després Isards fins al peu de la canal del costat del tubo; pujo practicant moltes "voltes maria" (que prou falta em fà) i vaig a parar gairebé al peu de la pala final del cim. Segueixo paral.lel a les pistes i vaig a sortir al cim on hi han les antenes.


Cap al Refugí a fer una coca-cola i apa, treure pells i cap al cotxe.


No ho podem considerar esquí de muntanya però al menys he estirat les cames per agafar gana per dinar.

dissabte, 23 de gener del 2010

PIC DE LA MINA (Pimorent)

Aquest dissabte al matí hem sortit de Berga amb la Queralt a passejar una miqueta. L'intenció que teniem era anar a fer algun cim senzill, ella amb raquetes de neu i jò amb esquís.


Decidim tirar cap al port del Pimorent per veure com està de neu i depen de com ho veiem ens quedem a fer el Coma d'or o el Pic de la Mina i si no tirarem cap a Andorra a buscar alguna cosa facileta i no massa llarga.


Sobre 3/4 de 9 arribem al Coll de Pimorent, ja hi ha algun cotxe amb gent que està preparant-se per sortir amb esquís, ens ho mirem i decidim tirar cap el Pic de la Mina doncs, tot i no haver-hi un gruix de neu espectacular sembla molt millor que la coma d'en Garcia, que es veu molt pelada.


Ens preparem i apa, cap a munt. L'inici és molt bò, planer vas guanyant alçada molt lentament fins arribar a un petit refugi lliure. Aqui fem un mossec i cap a buscar el final de l'últim telecadira de l'estació de Porté. Aquest troç ja és una mica més dret, no gaire. Posem les alces als esquís i pas a pas arribem al final del telecadira. La Queralt diu que jà en té prou; jò tiro a munt amb una parella que porten un bon ritme (aquí noto que, com que no entreno estic fet caldo) arribo amb ells al coll de l'avant cim i ja només resta pujar, ara sense esquís,  20 o 30 mts. de desnivel per arribar al cim.



La baixada començo amb molt de comte, hi ha poca neu i surten molts rocs; a la primera pala la cosa millora i puc disfrutar d'alguns "giros", doncs encara que poca,  la neu es prou bona com per esquiar bé.
Segueixo baixant per la carena i  més avall, a  l'alçada del telecadira de dalt ,  la neu és continua fins al coll.
Bona matinal amb esquís, d'aquelles que et deixen bon regust per tornar-hi.

diumenge, 10 de gener del 2010

ESPERANT TEMPS MILLORS.....

Aquest cap de setmana ha estat un d'aquells "light"....
La salut no acaba d'acompanyar (porto un costipat com una casa de pagès a sobre) i m'he dedicat a fer una bondat "relativa"
Com que les perspectives de neu acompanyaven (o al menys això semblava) decideixo pujar dissabte al matí, no massa d'hora, fins dalt els Rasos a fer alguna baixadeta.
La vista desde el cotxe és espectacular, comparat amb el què haviem vist fins ara en aquesta temporada.
Hem quedat amb l'Abel i, apa baixem del cotxe amb un fred que pela i cap a posar pells als esquís per tirar amunt.




Comencem a tirar cap els rasos del mig i pujem pel tallafocs fins dalt, anem a buscar la pista de les soques i apa, treure pells i cap a vall; la nostra sorpresa és que amb aquesta neu no hi ha manera de lliscar, hem de remar de cara avall i només llisquem en els trossos més pendents.
Arribem a baix i tornem a posar pells per anar a fer una baixada a Canals,a veure si allà la cosa pinta millor, però al voler tornar a posar pells a l'Abel no se li enganxen i mi també em fan el "burro"; deu ser la neu massa humida i apa, aquí acaba la petita sortida. Cap al bar a fer una cervesa que la setmana que vé segur que serà millor.



diumenge, 3 de gener del 2010

ENSIJA PEL TORRENT DE LES LLOBATERES






Aquest dissabte em disposava anar a donar un cop d'ull a les canals del Cadí, a veure en quines condicions es trovavem per començar a fer alguna coseta, però no em llevo prou d'hora i decideixo anar a fer una volteta a Ensija.



Surto de l'aparcament de la Pleta de la Vila, doncs hi ha la barrera tancada per arribar amb el cotxe a Font Freda, en arribar-hi deicideixo fer la volta per barranc de les llobateres, aquesta pujada a ensija es troba a un kilometre més o menys de Font Freda en direcció Vallcebre, en arribar al pal indicador enfilo cap a munt del barranc fins la bifurcació també indicada que es desvia cap el refugi d'Ensija o cap al Serrat Voltor i la Creu de Ferro; jo agafo cap al refugi.



En arribar-hi veig que està tancat (és llògic està tot glaçat i tenir-ho obert sense disposar d'aigua és dificil). Com que fà fred em fico a la part del refugi lliure per esmozar una mica, així estic arrecerat del ventet que és força fred i emprenyador.



En acabar d'esmorzar tiro amunt, fins al cim de la gallina pelada.



Per baixar, torno per la ruta "normal", baixant fins a Font Freda.



Desde la sortida del cotxe he anat amb 3 o 4 dits de neu sota els peus, dins del barranc n'hi ha una mica més, mig pam +/-, i a la que surts a dalt al refugi uns 30 cm. Està molt ventanda però la qualitat és bona perquè fa fred.



Per anar-hi amb esquís ha de nevar més... ens haurem d'esperar.