Agullola de Rupit (via normal IV)

Rupit és un d'aquells pobles de Catalunya que val la pena visitar, és encantador, tot de carrers empedrats cases antigues arraserades sota els seus cingles que fant que tingui una màgia especial.

Ens hi encamimem amb la Silvia, el Marc i la Queralt, ja que diumenge tenim intenció d'escalar l'Agullola de Rupit, una agulla molt estètica que es pot veure amb tota la seva bellesa des del Salt de Sallent, un altre dels racons prop de Rupit que cal no deixar-se perdre.

Parem les furgonetes al plà de Fàbregues, molt a porp de l'ermita de Sant Joan de Fàbregues, auns 2 o 3 kms. de Rupit.

El diumenge comença fred i emboirat, per fer estona i esperar si escampa la boira ens n'anem tot passejant a veure el Salt de Sallent, un indret xulissim on localitzem algunes vies d'escalada que no sé quin grau deuen tenir però que et tallen el senglot.

Des d'aquest punt divisem l'agulla que volem escalar, ens queda davant mateix i té un atractiu que no ens hi podem pas resistir, per tant, cap a les furgos a preparar el material i a intentar localitzar l'accés a la via.
Sortim del plà de Fàbregas per uns planells direcció sud-est, un cop acaben els plans cal localitzar un abeurador rodo pel bestiar i seguir a la dreta en direcció al single fins a localitzar el grau de Saltabocs (nom pintat en una roca a peu de terra).

Desgrimpem els primers metres de roca, una mica delicats, i ens endinsem per un caminet a peu del cingle en direcció est fins a situar-nos a peu de l'agulla. La via comença gairebé al final on veiem que no podem avançar més en una canaleta encaixonada.

Comencem la via per aquesta canaleta i arribem a un trosset on per un caminet terrós i una engarristada arribem a una feixa d'un parell de pams on ens caldrà localitzar un clau antic molt a la dreta i allà farem la 1a reunio.

Remuntem una placa amb una dificultat de IV+ assegurada amb aquest clau i 2 mes i amb més tendència a la nostra dreta anem a trobar un arbre mort i en una arrel gruixuda podem muntar la segona reunió.
Seguim dret a munt amb dificultats de IV i llaçant alguna sabina i amb algún friend a les fisures ens permeten anar progressant fins que un bon troç amunt divisarem un quimic que ens dona la seguretat que seguim el camí correcte, n'hi ha un altre abans d'arribar al cim (jo no el vaig veure) i al arribar a dalt trobem una molt bona reunió amb 2 espits+ cadena i mosquetó.

Assolit el cim ja només toca gaudir de l'espèndida vista del pantà de Susqueda i el de Sau a la llunyania i tots els cingles que ens envolten.

La baixada la farem amb un ràpel de 40 mts. fins a la repisa on hem muntant la 1a reunió i allà des d'un arbre acabarem d'arribar a peu de via.

Amb l'objectiu assolit ens encaminem cap a les furgos a fer-nos un bon plat de pasta ja que la gana apreta i la fresqueta que fà no acompanya massa a estar-se al carrer.

Una escalda sense una dificultat elevada però on cal tenir sempre l'instint a punt i anar amb compte amb la roca doncs no és pas una jòia. L'interès però no son la dificultat ni la roca si no la solitut i l'ambient que s'hi respira.

MONTSENY-Les Agudes i Turó de l'Home (cresta dels Castellets)

El Montseny, muntanya moltes vegades enomenada i un terreny totalment desconegut per mí.

Anem a posar-hi sol.lució. Aquest dissabte sortim de Berga amb unes previsions meteorològiques no massa afalagadores, pero.. què cony, al mal temps bona cara. Agafem l'eix transversal fins a Espinelves, allà per la carretera que porta a Viladrau on una mica abans d'arribar al poble hi ha un trencall a mà esquerra que ens condueix a Santa Fè del Montseny, abans d'arribar a Santa Fè passat Sant Marçal trobem una gran àrea d'aparcament a l'esquerra de la carretera on deixarem el cotxe.

Al cantó dret de la carretera surt un sender marcat amb marques vermelles molt visibles que ens portarà camí dels Castellets, hem d'estar atents abans de passar una petita tartera que és on el camí es bifurca i nosaltres, per poder fer tota la cresta hem de canviar a marques groques, d'aquestes no n'hi ha masses però estant alerta la ruta a seguir es força evident.

Tot i la boira constant i la neu que ens agafa a mig de la grimpada (cosa que li afegeig un grau més de dificultat i emoció) resseguim el camí fins al cim de les Agudes (1.700 m).

Al cim bufa un fort vent i junt amb la nevada que cau fa que no ens hi estem ni dos minuts.

Baixem en direcció oest, sempre ajudats pel GPS per anar a buscar el cim del Turó de l'Home (1.706m).

Seguiexen el vent i la neu, per tant sense encantar-nos prenem el GR que abandonarem al cap de uns centenars de metres, girant a la nostra esquerra per vorejar el cim de les Agudes per sota seguint a voltes camí, a voltes sender poc definit fins tornar a empalmar amb el camí de pujada que ens durà de nou on hem deixat el cotxe.

El dia no ha acompanyat doncs la boira, el fred, la neu i una pluja intermitent ens han impedit poder gaudir d'unes vistres que, diuen, valen molt la pena.
Hi haurem de tornar amb més bon temps, doncs la sortida m'ha agradat molt.

VIA FERRADA ROC DE LA COMA -Erts (Andorra)

En algún lloc vaig llegir que les vies ferrades son excursions per escaladors i escalades per excursionistes.... Em va semblar una bona definició.

No és una de les meves activitats preferides però, de tant en tant, em venen molt de gust.

Aquesta via ferrada, una de les més noves d'Andorra (equipada per Atac, el 2008) es troba al petit poble d'Erts, passat la Massana direcció Pal i Arinsal. Al mig del poblet trobem una rotonda i tam bon punt agafem la sortida que porta a les pistes d'esquí de Pal ens hem de fixar en una indicació de pàrquing a la mateixa rotonda i aparcar el cotxe a vora del riu. Des de l'aparcament ja veiem l'indicador de la via ferrada. L'aproximació la fem amb uns 20 minuts per un camí senyalitzat amb triangles grocs.

La via ferrada s'inicia en un mur vertical molt ben equipat.

Després de superar el mur ens toca un llarg flanqueig fàcil cap a la nostra esquerra, equipat amb cadenes i algun esglaó.

Al acabar el flanqueig trobem el lloc més compromès de tota la via, un mur d'uns 20/25 mts que ens caldrà salvar amb algún extraplom que ens fà tibar de brassos i acaba amb un flanqueig molt aèri a la nostra esquerra fins assolir el final del mur.

Tornem a "passejar" una  mica més en sentit horitzontal cap a l'esquerra fins a trobar un altre mur, aquest més curt i sense extraploms que ens porta al final de les "dificultats".

Ja des d'aquí, amb un cartell que ens indica la continuació seguim el cable de vida fins a trobar el descens on en el seu inici trobarem una corda fixa que ens ajudarà a començar a baixar per el camí de tornada i en poc menys de mitja hora tornarem a ser al lloc d'inici.

És una via ferrada sense continuïtat però que el mur del mig li dona caràcter.