diumenge, 27 de juny de 2010

PICO DE ALBA (3.118 m)

Sortim el divendres a la tarda de Berga (no he pogut fer "pont"...) en direcció Benasque, la idea és anar a fer algún cim del parc natural POSETS-MALADETA.
Els objectius en principi son el Ballibierna o bé el Pico de Alba, ho decidierem depenent de l'hora que arribem a Benasque.
Com que el viatge ens va tot molt bé arribem a una hora prudent i en comptes de dormir al Plan de Senarta per anar al Ballibierna, decidim anar a dormir a l'aparcament de Llanos de l'Hospital, així el dissabte estem a punt per quan surti el primer autocar per acostar-nos a La Besurta.
Comencem el nostre recorregut el dissabte desde La Besurta (1900m) en direcció el refugi de La Renclusa, seguits de una professó de persones, les quals el 99% van cap al mitic Aneto.

Nosaltres, en arribar al refugi de La Renclusa ens desviem per un camí a la dreta que remonta el torrent de Alba fins arribar als plans pantanosos de Paderna; atravessem aquests plans i, per un caos de blocs, seguint les fites ens porta fins uns pendents, aquests ja coberts gairebé totalment de neu que ens toca remontar-los en direcció SO, tendint cap a la nostra dreta.

Pujem en aquesta direcció tot seguint algunes fites i amb l'ajuda del GPS fins a veure un flanqueig que ens caldrà fer per arribar a una "bretxa" que ens permet creuar a l'altra vessant del cim.
Abans de començar el flanqueig la Queralt es planta; s'espera aquí i jò segueixo fins a creuar la "bretxa" i empalmo pel cordal de l'aresta de Tuca Blanca fins al cim.

El descens el faig per una canaleta amb neu dura i molt bona, per anar a trobar el plató de sota el cim tornar a creuar el flanqueig i empedre el camí de retorn a la Besurta, doncs el temps es comença a complicar i surten uns nuvols amenaçadors.



Amb 2 hores aproximadament arribem de nou a la Besurta i, temps de pujar al bus es comença a posar a ploure. No ho deixa de fer fins ben avançáda la tarda, però ja estem a cobert.
Passem el vespre a Benasque tot fent unes cervesetes i el diumenge tranquilament emprenem el retorn.


Val molt la pena informar-se una mica i veure que el parc natural de Posets-Maladeta és molt més que l'Aneto i el Posets; hi ha racons on encara la solitut de muntanya es pot gaudir en tot el seu esplendor.

1 comentari:

  1. Aquest any encara queda molta neu al Pirineu central! Bona ruta. És una bona opció sortir dels cims populars i arribar-se d'altres ben interessants i menys concorreguts.

    ResponElimina