CINGLES DE GITARRIU I PUIG DE BASSEGODA (1.373 m)

Tornem a aterrar a l'Alta Garrotxa, terreny ferestec, on els camins son poc definits i les engarristades gairebé assegurades en tots els seus itineraris.
Aquest cop ens plantem a Sadernes que serà base de les nostres sortides. Som el Marc, la Silvia, la Queralt i jò mateix.

Per aquesta ruta aprofitem una ressenya apareguda a la revista Vertex de gener-febrer 2008 però l'allarguem amb l'ascensió al puig de Bassegoda, una de les muntanyes més emblemàtiques de l'Alta Garrotxa.

Sortim amb cotxe de Sadernes resseguint la pista forestal que porta a les zones d'escalada (algunes amb uns graus que fan posar la pell de gallina 8a, 8c 8c+.....), deixem el cotxe al trecer aparcament i anem a buscar un indicador pujant a la nostra dreta que indica el camí al puig de Bassegoda, seguim uns metres el camí però l'abandonem al trobar una tartrera cap a la nostra dreta, llavors hem de seguir un camì menys definit marcat amb fites i algunes marques vermelles, resseguim aquest camí tot remuntant el pedregar fins arribar a peu del cingle on tombem a l'esquerra i després d'una petita baixada comença la grimpada equipada amb alguna corda fixe i alguns parabolts per si es và amb gent poc experimentada.

 després de la grimpada tornem cap a la nostra dreta fins a trobar un forat a la roca (el Querforadat) ens fiquem dins i hi ha la cova de les cabres,

 a la sortida de la cova trobem un cable d'acer que ens permet salvar un pas més espectacular i aèri que complicat

 i un cop superat arribem al fil de l'aresta del cingle, aquí el camí marxa resseguint el cingle fins que es desvia amb marques vermelles cap a la dreta, però nosaltres com que el gps ens marca camí al fil de l'aresta som tossuts i la resseguim,

deu ser un camí abandonat perquè ens l'hem d'anar inventant sobre la marxa, entre alzines, esbarzes i altres herbotes arribem al treu petit (petit coll on hi ha una confluència de camins), baixem cap a la nostra esquerra i tot resseguint camins marcats al mapa arribem al coll de Riu aqui ens encarem cap a les fortes pendents que enfilen el Bassegoda, en forta pujada ens acostem al rocallam que marca el cim i amb una grimpada final (equipada amb cadenes) assolim el cim. Aprofitem per fer un mossec i el Marc (que ja hi havia vingut) vol atravessar tota la carena, però un trencat a la roca ho impedeix.

Hem vingut previnguts i muntem un ràpel per baixar a la bretxa que forma el trencat, llavors ens cal escalar el mur de l'altra cara que amb una dificultat aproximada de III+ però amb un bon pati sota els peus,

ens permet altra vegada resseguir la resta de carena, ara ja en baixada per el caire de Comadells. Resseguim el camí amb fites i algunes marques fins arribar a trobar una masia molt gan (Ca n'Agustí), ja en aquest lloc anem a buscar la pista que ens portarà altre cop al lloc d'inici.

Ha estat una volta circular, llarga,  amb un gran ambient d'aventura. Una sortida magnifica.