dilluns, 4 d’abril de 2011

SERRA DE MONTSANT - Priorat

Anem a coneixer altres terres.....

Arrel d'una publicació a la revista Vertex n. 234 i aprofitant l'article que parla del vessant sud del Montsant ens engresquem per anar a resseguir alguns graus d'aquesta serra.

GRAU DE SALFORES- GRAU DELS BARROTS

El dissabte el dediquem a la zona de la Morera de Montsant, que és on hi ha la seu del parc Natural del Montsant. Sortim de l'aparcamet que hi ha davant mateix de l'oficina del parc (per cert, tancada.. si no arribem a portar l'informació de casa estem llestos.. eren 2/4 de 10 del matí....) i enfilem direcció oest a buscar el PR C-14 (està indicat en el seu començament) direcció el grau de Salfores, el camí va planejant entre vinyes una bona estona, passem de llarg l'indicador de la via ferrada i seguim fins a començar a enfilar el grau, és senzill, no té cap complicació tret d'un passet on hi ha un cable d'acer que permet passar un pas estret i molt aèri.

seguim fent camí fins els cingles dels Sacs, sota els peus ens queda l'envista de la Cartoixa d'Escaladei. Al arribar en aquest punt cal estar alerta a unes fites a la nostra dreta que ens marquen un sender poc fressat marcat amb fites, que ens permet travessar tot el cordal de la serra Major fins el Pi del Ros. En aquest punt enfilem direcció nord per anar a buscar un sender (aquest senyalitzat en groc) que en direcció est ens portarà a trobar el GR 171. El seguirem poca estona fins a desviar-nos pel camí que ens durà al Balcó del Priorat.

El Balcó és un dels llocs que cal no deixar de visitar; accés i vistes espectaculars.

Seguin de nou un PR que,  per camins molt aèris equipats amb cables en els seu passos més compromesos (n'hi ha més d'un), ens portarà a l'inici del Grau de Barrots.

Ens costa trobar l'inici, docs queda amagat darrera un gran bloc equipat amb clavilles que cal superar. Un cop dins el grau, trobem altres clavilles que ens ajudaran a superar els passos més compromesos. Un cop superat el grau ja només resta seguir el camí pedregos que ens retorna de nou al lloc d'inici.

Una volta que ens permet coneixer els dos vessants de la serra, el vessant més dur de les grans parets que donen a la cara sud i el cim de la serra amb turons arrodonits i garrics, alzines i algún pi escadosser.

Un cop feta la ruta la recomano en el sentit contrari que l'hem fet nosaltres, doncs crec que ha de ser de més bon fer. Cal preveure força aigua doncs no trobarem cap lloc on abastir-nos.

GRAU DELS TRES ESGLAONS - ROCA CORBATERA - GRAU DEL TOMASSET

Curta però intensa ruta que ens permet assolir el cim més alt de la serra, la Roca Corbatera.

Sortim de l'ermita de Sant Joan del Codolar, que si accedeix desde Cornudella de Montsant per una pista molt estreta que amb la furgo em fa suar tinta..
Per la dreta de l'ermita, al darrera, surt un camí que enfila de dret amunt, amb algunes fites i marques blaves que ens portarà fins al cap de munt de la serra superant tres ressalts equipats amb esglaons. El camí puja dret i cal superar aquestes petites dificultats equipades amb el necessari per salvar-les.

 L'equipament és el just, això vol dir que allà on pots aprofitar la roca no hi ha rés posat cosa que trobo molt encertada.

Un cop dalt la serra, en pocs minuts s'assoleix el cim de la Roca Corbatera.

Des del cim seguim direcció Oest anem resseguint en aquesta direcció, a voltes per camí, a voltes sense, doncs la direcció és molt evident fins a trobar el GR prop de la Cova Santa, senyalitzada amb un pal amb marca de GR.
Ja des d'aqui no deixem el camí de Gran Recorregut que, pel Grau de Tomasset ens portarà de nou a l'ermita de Sant Joan del Codolar.

Una ruta curta ( dues hores i mitja, sense correr..) però de la qual s'aprofita tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada