dijous, 16 de juny de 2011

IBON DE CREGÜEÑA (Vall de Benasque)

Aquest passat cap de setmana llarg fem cap a Benasque sense cap destí massa decidit. Quedem amb la Sílvia i el Marc i el dissabte al vespre tot sopant decidim enfilar la vall de Cregüeña per poder gaudir de la vista d'un dels llacs més grans del Pirineu, l'Ibon de Cregüeña.

Enfilem el camí des del pont de Cregüeña, que queda gairebé al final de la pista que surt del Pla de Senarta, on hem passat la nit. Hi ha un rètol indicador a l'inici del camí molt fressat que discorre paral·lel al torrent que baixa de l'ibon de Cregüeña; el camí és dret i costerut, no dona treva en cap moment.

Un cop arribats a la pleta de Cregüeña trobem un tram menys dret que ens permet recuperar-nos una mica. A partir d'aquest punt comença a desapareixer la vegetació i entre blocs de granit progressem fins a trobar els primers trams amb neu que ens permetran avançar amb menys sofriment.

Després de més de 3 hores i mitja de pujada continuada arribem al desguàs d'un dels estanys més impressionants del Pirineu; per poder gaudir d'una bona perspectiva ens enfilem amunt i així al mateix temps ens acostem als cims que ens envolten (Pico del Alba, Pico Mir, Pico Sayo, Pico le Bondidier).

En terreny ja cobert per una neu pesada, seguim progressant amb l'intenció d'assolir algun dels 3000 que ens envolten. Escollim el pico Sayo, al començar a pujar la Queralt diu que prou, que ens espera que baixem.
El Marc, la Sílvia i jo seguim a munt però la progressió és lenta i el pic ens queda encara a una bona estona. Decidim enfilar-nos a un ciment que queda davant el Bondidier no arriba a 3000 per poc (2.975m) però ens satisfà com a talaia esplèndida per gaudir d'una bona vista del llac i els cims que ens volten.

Baixem pel cantó contrari on ens hem enfilat per una cresta fàcil i entretinguda que ens torna al lloc on ens espera la Queralt. Al trobar-nos fem un mossec i sense demora enfilem la llarga i incòmoda baixada per el mateix camí d'ascens, acompanyats fins i tot per una fina pluja en algun tram.

Ha estat una bona sortida, amb bona companyia i gairebé 1500 m de desnivell positiu, però que valen molt la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada