La via escollida és la combinació de la Cerdà-Vergés amb la Cerdà-Pokorski.
Jo crec que la millor ressenya és la del "Luichy".
Sortim ben d'hora, ben d'hora (com recomana el Guardiola...) i a les 8 del matí estem al refugi, amb una hora ens posem a peu de via, tot seguint les marques blanques del camí que surt a la dreta de la font de davant del "refu" que porten al peu de la via Estasen; Quan ja tenim a la vista la piramide enfilem la canal que acabem de travessar i arribem a peu de via tot grimpant una placa molt trencada ben bé fins sota una balma on localitzem la R0, no ens sembla prou còmoda i remuntem 3 o 4 mts de via fins una petita repisa a la nostra dreta i allà muntem la reunió i a quarts de 10 comencem a escalar.
1er llarg: comença passant per sobre la balma amb passos de V (aqui ja veurem com les gasten els 5ès d'aquesta via) un cop passats els blocs arribem a una rampa més fàcil que ens deixa a peu del diedre negre, la tirada estrella de la via.
2n llarg: diedre de calcari negre fisurat , que la ressenya marca de V però que el trobem bastant més dificil, cap al final fa una petita vira i ens cal tirar cap a la dreta a buscar un parabolt antic amb anella per no equivocar-nos i anar a parar a una "falsa" reunió de 2 pitons.
3r i 4r llarg: Aquests dos llargs els enllacem (amb cordes de 60 mts), el 3er es deixa escalar força bé fins un petit diedre finet finet, passat aquest arribes a la R3 i seguim ja per terreny més fàcil però més trencat, fins a la feixa amb el pi característic on es munta la R4.
Aquí acaba la Cerdà-Vergés i enllacem amb la següent del dia, la Cerdà-Pokorski.
5è llarg: surt per una canaleta fàcil ben a la dreta i hi ha un flanqueig fàcil però molt trencat i emprenyador fins la reunió
6è llarg: llarg maco que es deixa escalar bé i hem d'anar a parar sobre una repisa, sempre cap a la dreta, que ja sembla el lloc més adequat per haver-hi la reunió.
7è i 8è llarg: els llargs estrella de la via, com que va el "Nacho" a davant els enllaça tots dos. A la sortida veiem un pitó a la dreta, un cop passat hem d'enfilar dret amunt, el tram més difícil i atlètic de la via (6a/6a+) un cop superat podem seguir escalant fins abans d'arribar a la vuitena reunió on ens espera un desplom curt però intens que costa un ou de superar.
9è i 10è llarg: llargs de 40 i 45 mts. que no permet enllaçar-los per la distància, però que tenen unes dificultats baixes i arribes ja al final de la via.
Son quarts de 6 de la tarda quan som al final de la via, el "Nacho" diu de sortir per dalt, cap al collet de la cova, amb el Cinto el convencem de baixar pels ràpels de la Pany tot fent un exposat flanqueig i amb un parell d'hores som a baix (ja els vam seguir el dia de l'Anglada-Guillamón).
Fem el flanqueig i comencem els ràpels els primer ens deixa en una reunió on tenim la discussió si és el final del Gran Diedre i no, ens sembla que és es el bo i al cap de 5 o 6 mts. de baixada ja veiem que ens hem ben equivocat, ens hem fotut al Gran Diedre...apa, a rapelar tota la via (els rapels bons de baixada son molt més a la nostra esquerra, mirant la paret) arribem al final de la via (a la feixa on hi ha el cable) gairebé de fosc, veiem un parabolt amb anella i decidim seguir rapelant avall, aquí l'acabem de liar, doncs ja amb negre nit, ens agafa la boira i no veiem un "pijo", no ens oreintem, trobem un espit de pura causalitat, rapelem d'ell i fins un pi (quina sort..) i ja des del pi fins a peu de la canal on amb la llum de la lluna (la boira s'ha esvaït) localitzem una fita que ens ajuda a resseguir el camí que ens porta de nou al refugi i al cotxe (quan hi arribem son quarts de 12 de la nit...)
Una aventura que ha acabat tard, però sense cap incident....
"Moraleja": les grans parets mira de no rapelar-les, i si ho has de fer, estigues SEGUR que la línia és la correcte. Dels errors també s'en aprèn.
