dijous, 25 d’agost de 2011

SENTIERO A. BENINI (dolomites de Brenta)

A l'oest de les Dolomites, al massis de Brenta, hi ha la que es pot considerar l'"estrella" de les ferrades, la via de la Bocchette un conjunt de trams equipats que permet recorrer tot el massis. Nosaltes fem la primera part (la més assequible) el Sentiero Alfredo Benini.



Sortim de l'aparcament del telecabina de Grostè on hem passat la nit (a Madonna de Campiglio fan pagar per tot, fins i tot per passar la nit al parquing et passa un tio a veure si has pagat...) agafant el telecabina a les 8 del matí (tiquet anada i tornada, doncs tornarem a baixar amb el telecabina) fins al seu final, el refugi Stoppani.



Sortim d'aquí agafant el camí 305 que remunta penosament a través d'un sender pedregós i despres per una sèrie de grades calcàries fins a donar la volta al primer cim que vorejem, la Cima Grostè, fins aquí tot és camí, amb algun tram ben aeri però sense cap dificultat.

Passem vorejant la Campanile dei Camosci i la cima Falkner on des d'aquest punt, cal destrepar un espectacular esperó rocós i tot seguint camí, sempre molt aeri en tot moment, i tenint a la vista unes agulles i un paisatge espectaculars arribem a la bocca de Vallesinella on hi ha un indicador que marca la bocca di Tucket 30 minuts i un camí que porta de dret al rif. Tucket;



si arribem a la bocca cal baixar per un pendent de nevat on podrien fer falta grampons i la Queral no està per h......, per tant amb la satisfacció de la volta donada baixem per un camí ben senyalitzat encara amb passos equipats fins al refugi Tucket on fem un mossec, doncs encara ens queda més de una hora i mitja per retornar al punt de sortida.


Arribem de nou al refugi Stoppani on em foto una cervesa "franciscana" ben fresqueta amb un gust.....
I amb la satisfacció d'haver conegut, al menys un tastet, del massis de Brenta tornem amb el telecabina (l'ultim viatge és a les 17.00)  al punt de sortida.

Cartografia: Gruppo di Brenta, Kompass (k 688) (1:25.000)
Track: FES CLICK AQUI

SENDER IVANO DIBONA (Dolomites)

El "sentiero ferrato Ivano Dibona" és una de les ferrades més clàssiques dels Dolomites; sense tenir cap gran dificultat, si que és una via exigent tant per la seva alçada com per la llargada del tot els seu recorregut.


Sortim amb el primer remuntador des de Rio Gere (gran aparcament de l'estació d'esquí que hi ha la massis del Cristalo, una mica abans del Paso Tre Croci), on hem fet nit amb la "furgo"; comprem el bitllet només d'anada fins el Rifugio Lorenzi empalmat dos remuntadors. (el segon una mena d'ous antics de color groc i vermell curios de "nassos").

Un cop baixes del remuntador, a la mateixa estació superior comença la ferrada. Només començar ja trobem una escala vertical que ens permet superar el primer esperó rocós i a través d'un túnel excavat a la roca accedim a l'espectacular pont, pot ser la fotografia més coneguda de la ferrada.

 El pont penjat, de 27 mts de llargada, és espectacular per la "timba" que et queda sota els peus; al sortir ja enfiles unes escales que et porten al fil de la cresta.

 Des d'aquest punt aeri, però gens complicat i molt ben assegurat ( hi ha un cable d'acer gruixut que aguantaria el pes de la furgoneta...) anem progressant sempre en lleuger descens fins a trobar-nos el desviament que porta al Cristalino (no el fem, doncs la missió és fer tot el sender amb la Queralt);

seguim per la via amb pujades i baixades equipades amb cable, escales i alguns esglaons. Durant el recorregut comencem a trobar velles trinxeres corresponents a llocs estratègics de combat en la 1a. guerra mundial. El camí segueix ben equipat allà on cal, amb passos ben espectaculars.


Al arribar al cap de vall d'una mena de tartera, el camí es bifurca i tens l'oportunitat de poder tornar a Rio Gere i abandonar el sender.

 La nostra meta  però és completar-lo i així ho fem. Aquest segons tram ja és més de caminets i colls que no pas de ferrada, tot i que de tant en tant vas trobant passos ben "divertits".

 A partir de baixar una última tartera al col dei stombi ja s'han acabat totes les dificultats, però encara ens resten uns 6 kms. fins a finalitzar la travessa tot baixant per un serpentejant camí entre el bosc (fixeu-vos-hi bé.. hi ha flor de neu !!!)


fins que trobem una pista (camí 203) que en forta baixada ens durà fins a peu de carretera al ref. Ospitale on, des d'allà, ja només ens quedarà esperar l'autobus perquè ens porti fins a Cortina d'Ampezzo i allà, agafar-ne un altre fins al aparcament de Rio Gere.
És una ruta llarga però totalment recomanable tant per la bellesa com per l'historia del seu recorregut.




Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane (foglio 03), Tabacco (1:25.000)


Track: FES CLICK AQUÍ


AVERAU (2.649 m)

Al paso Falzarego, al cantó oposat del "gruppo" de la Tofana s'aixeca un cim que a primer cop d'ull sembla una torre rocosa de l'oest americà, és el cim de l'Averau (2.649 m); d'entrada sembla inaccessible sense ser escalat, però hi ha una agradable sorpresa en la seva cara est, un equipament de cable de vida permet superar un mur de roca de uns 100 mts  i accedir a un altiplà que ens permet arribar a un cim amb excel·lents vistes.



Deixem la furgoneta al col Gallina, on hi ha un gran aparcament i un refugi a peu de carretera. Per un sender a través de prats anem fins al Paso Falzarego, on enllaçarem amb el sender 441, molt transitat per turistes en el seu inici, que ens portarà fins la forca Averau, un coll sota el cim que ens permet vorejar-lo per la seva base

fins al refugi del mateix nom (aqui veiem una gentada que ha pujat amb un telecadira per el cantó oposat i gairebé tots van en professó al cim del nuvolau, on amb menys de 150 mts de desnivell poden accedir al refugi que hi ha al mateix vèrtex del cim), traspassem el refugi i per un camí  que travessa una tartera ens acostem al esperó rocós, equipat amb cable que ens cal superar per poder accedir al cim.


Ens equipem i comencem l'ascensió, al cap de 8/10 mts el cable té dues opcions, ficar-nos dins una xemeneia equipada amb 3 esglaons o pujar a força de braços per un petit tram molt vertical, escollim aquesta,doncs per l'altra cantó hi ha força gent. A continuació ve un flanqueig horitzontal força aeri i una segona engarristada ja per terreny més fàcil fins arribar a un petit altiplà que ja des d'aquí i seguint les fites ens porta fins al cim, on les vistes son espectaculars.

Per la tronada ens cal desfer el tram equipat, tornar fins la forca Averau i, des d'aquí, prenem el sender a la nostra dreta marcat amb el n. 419 (alerta !! el mapa de l'ed. Tabacco el marca amb el n. 441, repetit) que ens porta de nou al punt d'inici, fent així una ruta circular.


Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane, Tabacco (1:25.000)
track: FEU CLICK AQUÍ

CASCATA DI FANES (Dolomites d'Ampezzo)

Per anar-nos familiaritzant amb les vies ferrades i senders equipats als Dolomites Italians comencem per dues petites ferrades al parc natural dels Dolomites d'Ampezzo, prop de Cortina d'Ampezzo.




Per arribar a l'inici de la sortida agafem la carretera que va des de Cortina fins a Dobbiaco-Toblach, despés de 7/8 kms. trobem el complex esportiu de Fiames, passat aquest trobem un desviament a l'esquerra que porta a una oficina del parc Natural dels Dolomites d'Ampezzo (amb la "furgo" no podem entrar, l'alçada està limitada a 2.50 mts... això passa a molts camins dels Dolomites, per tant si aneu amb furgoneta grossa o autocaravana "al lloro"). Sortim del peu de la carretera i ens dirigim fins l'oficina del parc;


 Aquí agafem el sender número 10, que en el seu origen és una pista asfaltada tallada al trànsit, al cap d'una estona passa a ser pista de terra, que no deixarem fins a travessar un petit pont però amb una alçada espectacular (Ponte Alto).
En aquest punt hi ha uns bancs de picnic on comença la petita ferrada que travessa el primer salt d'aigua. 










Seguint el cable de vida ens porta a un esperó rocós que el baixem ajudats de cable i esglaons on podem veure un segon salt tant o més espectacular que el primer. Travessem un pont metàl.lic i enfilem un cable de vida (aqui comença l'altra tram equipat) que ens durà sense massa dificultats al punt d'inici del recorregut de les dues petites ferrades del dia.


Ja només ens cal reprendre el sender per el què hem vingut tot gaudint de la vista (només la vista) d'alguns rovellons a peu de camí, però som en un parc natural i no els podem collir... (oh !!!)


Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane (foglio 03) , Tabacco (1:25.000)


Track: FEU CLICK AQUÍ

dimecres, 24 d’agost de 2011

PEDRAFORCA - ANGLADA-GUILLAMON (MD V+ / A1)

Seguint amb la nostra idea de coneixer les grans clàssiques de la paret nord del Pedraforca aquestes vacances ens decidim per la via Anglada-Guillamón. Una via que té la seva primera ascensió feta per Josep Manuel Anglada i Francesc Guilamón el 5 de juliol de 1959.

Com sempre les ressenyes d'aquestes GRANS vies varien segons l'interpretació d'uns i altres.




Sortim de Berga amb el cinto a 2/4 de 7 del matí, doncs cal anar d'hora, la via és molt llarga i l'aproximació a la paret també. Deixem quatre coses al refugi ,saludem al Jordi i apa, de cara a la feina.
L'aproximació la fem per el camí que surt a la dreta de la font de davant del refugi LLuis Estasen seguint les marques blanques que ens porten a peu de paret de les vies Pany, Homedes, Estasen i altres. Al final acabem anant per lliure doncs sabem que hem d'assolir la base de la piràmide. Un cop a la base ens equipem, i pujem tendint a la nostra esquerra, sense assegurar el tram de III que ens portarà a l'inici de la via, que es troba una mica a l'esquerra del vèrtex de la piràmide on trobem la R0 amb dos espits llaçats per una cinta plana (compteu 1 hora llarga des del "refu").

Aquí comença el "baile", ja a l'esquerra de la reunió veiem els pitons que ens han de servir per superar el passos d'A1 del primer llarg. A no ser que tinguis un bon grau (6c+/7a) cal reforçar el llarg per superar-lo en artificial. La feina de col.ocar tascons i friends a la fisura és laboriosa i el Cinto amb gran perícia va col.locant les assegurances fins arribar a la 1a reunió (2 espits).
 El 2n llarg és de les mateixes caracteristiques, en aquest llarg i trobem un tac de fusta que amb una cinta molt vella que fa terror agafar-s'hi però... no cau. El què si que salta és un friend al posar-m'hi de peus al "pedal" i apa... "saque", em pujen fins al coll.... però va, tronem-lo a col.locar i amunt, el llarg acaba amb una placa tombada molt llisa que es pot fer en lliure per arribar a la 2a reunio (2 espits).
Des d'aquí hi ha una sortida a la dreta i una a l'esquerra, optem per la de la dreta i al cap de posar 3 assegurances.. volada del Cinto.. ens tornen a pujar "per corbata".. però tornem-hi que no ha passat res... ara si aconseguim superar el pas i per un marcat diedre/fisura a voltes molt vertical i aèri assolim la 3a reunió (2 pitons).
A partir d'aquest punt, quan ja estàs "petat" cal superar 4 llargs més d'escalada a voltes en diedre, a voltes per canaletes i fisures  amb una dificultat de IV+/V però amb un ambient impressionant. L'última tirada (la 7a) és ja més fàcil i cal muntar reunió en merlets i fisures doncs no hi ha rés. 
Aquí arribes a la una feixa on hi ha la possiblitat de tirar amunt fins el collet de la cova o al cim del calderer per terreny ja amb menys dificultats, però com que s'ens ha allargat molt la jornada decidim fer el què ens ha recomanat el Jordi "punki" flanquejar per la feixa fins anar a buscar els ràpels de la Pany i el Gran Diedre. El flanqueig no és dificil però és exposat de c....... hi ha un parell de parabolts que ajuden una mica a treure el "yuyu". Un cop som a la feixa cal buscar una mica més avall d'uns pins on trobarem els rapels equipats que ens duran al peu de l'inici de la Pany i la Homedes.

Fet tot això cal retrobar el camí de pujada (marques blanques) que ens durà de nou al refugi després de passar més de 12 hores des de què en sortíem al matí.


El Jordi ens rep amb unes cerveses ben fresques i ens fà un bon pà amb tomàquet, doncs no haviem menjat rés... se'ns posa de maravella... i rés, cap a casa amb la feina feta. Però quina feinada !!!!