diumenge, 31 de juliol del 2011

RASOS DE PEGUERA - "EL CORRAL"

Aquesta és una zona d'escalada esportiva relativament nova (finals del 2010, principis de 2011) equipada per el Capis i el Cesar, que en sabíem de la seva existència però no havíem "tastat" encara.
Aquest diumenge al matí hi hem posat remei.


L'aproximació la fem des de l'aparcament de la creu dels Rasos de Peguera i en uns 10/15 minuts hi arribem seguint direcció NE tot seguint primer un camí poc definit fins a desembocar a una pista, també poc definida, i el "forat" (perquè és una mena de cràter) ens queda a sota a la nostra esquerra.

La roca és "extranya" però molt bona. Nosaltres com que feia molt temps que no tocàvem "totxo" comencem per les vies més senzilles (no portem cap ressenya,  però a cop d'ull ja veiem a les què no ens hem d'enfilar).

Un cop arribat a casa miro on ens hem fotut i és el sector que els equipadors batejen com "escola"; el nom li és ben escaient, doncs l'equipament és abundós i la dificultat no passa de V+. Les fem totes menys la n.1 (jò la n.6 no la faig, estic petat de brassos, i al Cinto sense haver vist les ressenyes li sembla 6a).

Un sector tranquil i amb molt bones vies aptes per a tots els nivells. Gràcies Cesar, gràcies Capis per la feina feta, doncs tots en podem gaudir.


Us deixo l'enllaç al bloc del equipadors

dilluns, 25 de juliol del 2011

TOSSA D'ALP - Les Muntanyetes

Hi ha una zona sota la Tossa d'Alp, pel vessant Berguedà, amb una colla d'agulles calcàries, molt estètiques que el mapa de l'editorial Alpina bateja com "les muntanyetes".


Aquest dissabte ens hi encaminem amb el jacint i el Cinto, doncs aquest sap que hi havia hagut un camí que hi pujava des de l'Hospitalet de Roca.sança.

Sortim doncs de l'hospitalet (km. 6 aprox. de la carretera que va de Bagà a Coll de Pal)  i enfilem un camí que ens porta cap al PR-126 que travessa del refugi de Rebost a Urús, el seguim una estoneta en direcció nord-est. El deixem en un punt indeterminat fins a trobar el torrent de la Mena (hi hem posat algunes fites).
Al travesar el torrent hem de fer un gir i seguir direcció nord-oest per un antic camí que portava al esperó de Rebost marcat amb antigues marques vermelles; aquest camí acaba on comencen les muntanyetes, a partir d'aquí hem d'evolucionar sense sender definit entre les agulles i amb alguna grimpada buscar els millors passos que ens menaran cap una pala final on passarem al costar d'una mina abandonada (que ens hi fiquem a dins per veure que hi hà, però acaba al cap de 10 o 15 metres).



Ja des d'aquest punt enfilarem de dret fins sota la Tossa d'Alp; no hi acabem d'arribar doncs tots hi hem pujat altres vegades i no era l'objectiu del dia.
Des d'aquest punt prenem el retorn per el camí de Cavalls del Vent (GR-150) fins al coll de Jou on agafarem de nou el PR-126 que, ja sense deixar-lo, ens portarà altra cop al punt de sortida.


Un recorregut interessant, de molta bellesa estètica i amb un desnivell de 1.200 m aprox. que ens permet fer una ruta circul.lar no massa llarga però amb un encant especial.
Totalment recomanable.

AQUI us deixo el track per GPS per el que la vulgui repetir

dimarts, 19 de juliol del 2011

GOURGS BLANCS ( 3.129 m.)

Al fons de la Vall d'Estós trobem el refugi d'Estós. Ens hi encaminem per l'endemà enfilar-nos per la vall de Gias a veure si conquerim el massis dels Gourgs Blancs.

Sortim de l'aparcament que hi ha a sobre l'abandonat camping de Chisue, com que no anem massa d'hora pujem "airosos" i en 1:45 H. ens posem al refugi. Ens portem el sopar ja que a l'hora que arribem (3/4 de10 del vespre) l'"amable" guarda del refugi sabem que no ens en farà.

El dissabte, a les 7 del matí enfilem en direcció nord el barranc de Gias, que puja dret tot seguint el torrent. Voliem agafar de dret fins els port d'Oô però el camí que marca el mapa no és gens definit i decidim tirar fins l'ibon de Gias, on ja veiem una bona perspectiva de tota la cresta dels Gourgs Blancs que pretenem resseguir.


Des de l'ibon enfilem de dret fins el port. Allà ens equipem doncs, l'ascensió es podria fer "a pel" però com que anem una colleta de diferents nivells, més val assegurar el tret.


Comencem l'ascensió al primer cim el pic de Jean Arlaud (3.065 m), amb un tram de placa tombada amb bones "nanses" però on cal parar atenció fins arribar a una vira herbosa, que cal resseguir-la a la nostra dreta fins a retrobar un altre tram d'engarristada on a sobre hi ha muntada una instal.lació de ràpel amb un parell de cintes  que ens serveix de reunió. Des d'aquí un altre tram (potser el més compromès) ens porta a una zona de pedra descomposta on ja ens permet progressar a l'ensamble grimpant fins al cim.

Assolit el primer objectiu del dia degrimpem seguint unes fites, per el cantó oposat per on hem pujat, cal anar en compte sobretot al final, arribant al coll del GourgsBlancs, doncs la baixada és delicada.

Des del coll, ja per camí més fàcil enfilem la pujada al cim més alt de la cresta, el Gourgs Blancs (3.129 m). Arribats al cim progressem en direcció oest, tot guiant-nos per algunes fites, per resseguir l'escarpada cresta plena de gendarmes espectaculars.

Primer trobem la Torre Armengaud (3.114 m) poc definida al mig del caos de blocs, on abans d'arribar-hi ens haurà calgut fer 2 curts ràpels o bé vorejar per baix un pas alternatiu. Destrepem  i anem a buscar la punta Lourde Rocheblave (3.104 m). Des d'aquesta punta contemplem l'espectacular cara nord del Gourgs Blancs, amb un tall de paret que treu el senglot.

Un cop assolit aquesta punta ja podriem anar al port de Gias però veiem molt a prop el cim del Cambué (3.043 m) i ens hi apropem; és un cim de coleccionista doncs no té cap interès afegit a tots els altres que hem fet però com que hi és.....
Des d'aqui si que ja enfilem cap el port de Gias i en forta baixada anem camí de l'ibon de Gias per retrobar el camí d'anada que ens portara en una llarga tornada camí del refugí on arribem després de gairbé 12 hores de voltar per aquests rocams.

Una ruta d'alta muntanya amb bons al.licients, exigent i amb una companyia de bandera.

Per més detalls podeu fer una visita a ENGARRISTA