diumenge, 21 de març del 2010

PORT DEL COMTE

Al Port del Comte moltes vegades hi he esquiat a les seves pistes (i fora pistes..je,je,je) però mai hi havia anat amb els esquís de muntanya, aixi que per posar-hi remei aquest dissabte el Marc m'hi ha acompanyat, ja que ell és un molt bon coneixedor d'aquesta zona.

Sortim de l'aparcament del Sucre en direcció l'Estivella progressem en un inici per la pista i tan bom punt podem la deixem per enfilar-nos cap el cap de l'Estivella, aquest és el primer dels tres cims arrodonits i propers que farem en aquesta matinal.

Des de l'Estivella ens encarem cap a la Tossa Pelada, on hi ha un vertex geodèsic i desde aquest cap el Pedró dels quatre batlles que és, potser, el cim amb més anomenada de la zona.

Des d'aquest punt treiem pells i fem una baixada curta però la millor de la jornada amb diferència, doncs les que ens esperen a partir d'ara son amb una neu primavera pesada que sembla gel de la peixeteria..
Des de la coma on quedem tornem a posar pells i remuntem un parell de relloms fins arribar a la zona de la Bòfia i ja, des d'aquí agafem les pistes d'esquí que ens portaran de nou a l'aparcament del Sucre.

Una jornada matinal que m'ha servit per coneixer racons propers que tenia ganes de coneixer i que no hi havia anat mai, també per comprovar que amb aquestes "pastetes" no es pot gaudir esquiant...
Buscarem nous racons per trobar millors condicions de neu....

diumenge, 14 de març del 2010

PUIGMAL

Aquesta temporada encara no haviem pujat al Puigmal, un clàssic a casa nostra de l'esquí de muntanya.

Decidim aquest dissabte, juntament amb el Marc, el Jordi, la Queralt i la Silvia d'anar-hi. La decissió un cop assolit el cim la considerem TOTALMENT encertada. Sortim dissabte a les 8 del matí de Berga i arribem a l'aparcament de les Planes amb un temps esplèndit; la temperatura és ideal, -1º C, quan comencem a foquejar entrem en calor de seguida i, arribant a les primeres pujades ens treiem roba per fer una pujada el més còmoda possible.

El dia és bò i la neu es veu molt acceptable. Anem progressant en la pujada amb no massa gent, cosa que ens sorprèn, ja que comptavem trobar-nos més "acompanyats" del què realment ens trobem.

En una pujada molt còmoda arribem al cim on la temperatura és freda, la mica de vent de rigor al cim d'aquesta muntanya i allà, després de les fotos de rigor i de preparar el esquís pel descens iniciem la baixada.

La gaudim d'allò més, i amb poca estona ens tonem a trobar prop de l'aparcament de les Planes.
Una jornada genial d'esquí de muntanya. Una neu més que acceptable, un temps esplèndit i uns companys amb els què és impossible no passar-s'ho d'allò més bé.

dilluns, 1 de març del 2010

LLUNA I BOIRES....

Aquest cap de setmana l'activitat comença d'hora.
El divendres al vespre quedem tota una colla de socis i amics dels Mountain Runners per anar a fer una passejada amb lluna plena als Rasos de Peguera.
La nit és esplèndida, no fa fred, a l'arribar a dalt la creu dels Rasos estem a -1 ºC. La lluna brilla amb tot el seu esplendor, és gairebé plena, li falten 2 dies. La llum que dona és tal que no ens calen frontals per poder caminar amb els esquís i raquetes de neu fins dalt els rasos d'abaix, tot passant pels rasos del mig i arribar al pessebre; a l'arribar aquí ens partim en 2 grups ja que uns volem baixar a sopar a Berga i altres segueixen fins als rasets per remuntar llavors fins a les soques i baixar per la pista del mateix nom. El grup que donem la volta al pessebre tornem enrera i, a l'arrribar a la pista de les soques decidim baixar per sota l'antic remuntador; trobem una neu "estranya" molt encrostada i no el suficientment dura com per esquiar amb placidesa. Baixem amb més voluntat que estil, ens canviem i cap a fer un bon sopar a la Barana. Això li dona un punt i final magnific a l'activitat nocturna.

Dissabte les previsions meteorològiques no eren massa esperançadores. Em llevo  tard i, després de donar un cop d'ull al radar del Meteocat veig que vé una banda de precipitacions pel sud-oest.
Faig càlculs que el mal temps no arribarà fins a migdia i tiro cap a Masella per fer una pujada fins a la Tossa d'Alp. Em calço les esquís i desde Coma Oriola enfilo pistes amunt; com més pujo més empitjora el temps. M'he equivocat amb la previsió.
Hi ha molta boira i a la que trec el cap a les pales finals el vent i la boira son forts i emprenyadors, em pregunto.. val la pena tirar amunt ? i lo fotut és que hem responc que NO; per tant a 100 mts del refugi trec pells i cap avall, sense veure gairebé rés.
Arribo al cotxe i ja cau aigua-neu a tota vela. Canvi de roba i cap a casa. Demà serà un altre dia.

Diumenge quedo amb el Franc per anar a fer alguna coseta al Pimorent. Les condicions de temps no han canviat, el què si que està pitjor és la neu, doncs ha plogut fins molt amunt de cota i ha quedat una neu molt molla, regelada i pesada. Tirem direcció pic de la Mina però no tenim visibilitat, la pujada la fem per intuició tot dubtant de si anem en la direcció correcte, dubtem fins que trobem les pilones del telecadira que puja fins la mina, per no perdren's pujem per les pistes que estan tancades al públic i amb mal temps, mala neu i sense visibilitat arribem al cap de munt del telecadira de la mina; Allà treiem pells i cap a vall. Tot baixant hi ha tan poca visibilitat que en un giro perdo al Franc i no ens retrobem fins al començament de la pista de la Vinyola;
Hem baixat cada un per un lloc diferent i com hem pogut.

No tots els caps de setmana son de solet i bon temps però què hi farem... la muntanya és la muntanya