dimecres, 7 de setembre de 2011

VALLCEBRE (Berguedà) - Vies Ferrades "roques d'empalomar" i "cingle de cal Curt"

Aquest passat diumenge tot una colleta ens apropem a Vallcebre per tastar la verticalitat de les vies ferrades. Alguns ja hi havíem anat algun altre cop i altres es la seva estrena en aquesta modalitat de muntanya.

Comencem per la via de les roques d'empalomar.


Hi arribem travessant el poble de Vallcebre en direcció al restaurant de Cal Borni, un cop passat, a uns 200 mts. trobem un gran aparcament a l'esquerra de la carretera on deixarem el cotxe i ja hi veurem el cartell que anuncia la via. L'aproximació la farem seguint el sender dels camps del tabac que ens durà fins un coll on llavors ens cal baixar fins a trobar la via a la nostra dreta (està indicat).
Aquesta és la primera que s'hi va equipar.

 Comença molt vertical i molt ben equipada, tònica que es manté en tot el recorregut,després s'ajau una mica fins arribar a un petit balcó on ens permet descansar, seguidament un flanqueig en horitzontal un pel desplomat ens porta de nou a seguir pujant molt vertical fins a trobar un petit pont (sense cap dificultat) que ens deixa a l'últim ressalt que cal superar, aquest una mica en biaix, fins arribar dalt de tot.

La via però, a data d'avui té un nou tram (amb un cartell que diu que està encara en període de proves) que permet ampliar el recorregut. Comença en baixada al mateix cim i llavors segueix un bon tarm en horitzontal fins trobar un pont tibetà que li dona "salero" a la via per enfilar una curta però vertical agulla, on arribant al cim, només ens cal baixar per una petita cresta fins al seu final, on trobem el camí que ens retornarà prop de lloc d'inici.

Com que no en tenim prou anem a buscar la via nova que han equipat al cingle de davant d'aquesta.

La ferrada del cingle de cal Curt.


Aquesta el cartell també anuncia que està en període de proves. El cartell d'inici la qualifica de MD i realment és molt dificil; no per passos exposats, ni per manca d'equipament, sinó perquè pràcticament tot el cal pujar son EXTRAPLOMS,  tot tira enrrera.. i si no ets MOLT VALENT DE BRAÇOS perilles d'haver de fer "trampa" com és el meu cas. La ferrada no és molt llarga, consta d'un primer tram en horitzontal on després cal baixar i travessar un pont tibetà (n'hi ha 2), abans d'arribar al pont ja cal apretar doncs desploma en baixada; travessem el pont i seguim fins trobar el primer tram MOLT desplomat, un cop superat hi ha un petit replà que permet descansar, seguim fins trobar el segon pont tibetà, no sense abans haver superat un altre desplom de "pebrots" i per acabar ens en queda un altre que, potser no és tant fort però com que ja vas "petat" costa tant o més que els altres, a més s'ens posa a ploure... un cop superat aquest tram, ja dalt la cresta, s'han acabat els "tibaments" només cal resseguir-la fins arribar al collet i rependre el camí de retorn als cotxes.
Bones vies, la primera permet gaudir sense patir. La segona cal que valorem la nostra força de braços abans de ficar-nos-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada