LLUNA I BOIRES....

Aquest cap de setmana l'activitat comença d'hora.
El divendres al vespre quedem tota una colla de socis i amics dels Mountain Runners per anar a fer una passejada amb lluna plena als Rasos de Peguera.
La nit és esplèndida, no fa fred, a l'arribar a dalt la creu dels Rasos estem a -1 ºC. La lluna brilla amb tot el seu esplendor, és gairebé plena, li falten 2 dies. La llum que dona és tal que no ens calen frontals per poder caminar amb els esquís i raquetes de neu fins dalt els rasos d'abaix, tot passant pels rasos del mig i arribar al pessebre; a l'arribar aquí ens partim en 2 grups ja que uns volem baixar a sopar a Berga i altres segueixen fins als rasets per remuntar llavors fins a les soques i baixar per la pista del mateix nom. El grup que donem la volta al pessebre tornem enrera i, a l'arrribar a la pista de les soques decidim baixar per sota l'antic remuntador; trobem una neu "estranya" molt encrostada i no el suficientment dura com per esquiar amb placidesa. Baixem amb més voluntat que estil, ens canviem i cap a fer un bon sopar a la Barana. Això li dona un punt i final magnific a l'activitat nocturna.

Dissabte les previsions meteorològiques no eren massa esperançadores. Em llevo  tard i, després de donar un cop d'ull al radar del Meteocat veig que vé una banda de precipitacions pel sud-oest.
Faig càlculs que el mal temps no arribarà fins a migdia i tiro cap a Masella per fer una pujada fins a la Tossa d'Alp. Em calço les esquís i desde Coma Oriola enfilo pistes amunt; com més pujo més empitjora el temps. M'he equivocat amb la previsió.
Hi ha molta boira i a la que trec el cap a les pales finals el vent i la boira son forts i emprenyadors, em pregunto.. val la pena tirar amunt ? i lo fotut és que hem responc que NO; per tant a 100 mts del refugi trec pells i cap avall, sense veure gairebé rés.
Arribo al cotxe i ja cau aigua-neu a tota vela. Canvi de roba i cap a casa. Demà serà un altre dia.

Diumenge quedo amb el Franc per anar a fer alguna coseta al Pimorent. Les condicions de temps no han canviat, el què si que està pitjor és la neu, doncs ha plogut fins molt amunt de cota i ha quedat una neu molt molla, regelada i pesada. Tirem direcció pic de la Mina però no tenim visibilitat, la pujada la fem per intuició tot dubtant de si anem en la direcció correcte, dubtem fins que trobem les pilones del telecadira que puja fins la mina, per no perdren's pujem per les pistes que estan tancades al públic i amb mal temps, mala neu i sense visibilitat arribem al cap de munt del telecadira de la mina; Allà treiem pells i cap a vall. Tot baixant hi ha tan poca visibilitat que en un giro perdo al Franc i no ens retrobem fins al començament de la pista de la Vinyola;
Hem baixat cada un per un lloc diferent i com hem pogut.

No tots els caps de setmana son de solet i bon temps però què hi farem... la muntanya és la muntanya