ANETO (3.404 m)

Ja feia dies que teniem prevista aquesta sortida amb una colla de bons amics.

El dissabte al matí sortim de Berga el Riki, la Montse, la Queralt i jò cap a Benasque. A l'area de servei de l'autovia prop de Cervera ens trobem amb l'Anna, el Jordi, la Neus i el Ricard. Tots junts emprenem el camí del nostre destí, l'Aneto, el cim més alt dels pirineus. Fem el viatge amb tota la tranquil.litat del mon, parant a fer els gots corresponents i arriben a Eriste on dinem estupendament. A la tarda acabem d'arribar a Benasque on ens trobem amb uns amics de Casserres que ens deixen part del seu material, doncs ells ja han fet el cim i nosaltres el farem servir per demà poder assolir el cim.

Aparquem els cotxes a Llanos del Hospital i agafem el bus cap a la Besurta. Enfilem camí cap al refugi, poc a poc, doncs la calor és força agobiant.

En arribar al refugi ens instal.lem i sopem. Cal remarcar que al refugi ens atenen estupendament bé, cosa que no es pot dir de tots els refugis de muntanya.
El diumenge, dia de cim, ens aixequem abans de les 5 del matí, baixem a esmorzar i a punta de dia ja estem a punt per emprendre el camí.

Comencem a pujar amb un ritme pausat però sense parades, això ens ajuda a anar superant els metres de desnivell sense massa patiment, doncs el camí és molt llarg i cal no gastar totes les forces.

En arribar al portilló superior fem una bona parada per devorar una estupenda llangonissa.

Ja des del portilló agafem la glacera (la gran quantitat de neu d'aquesta temporada permet sortir del portilló amb neu continua fins al cim) i poc a poc anem guanyant metres fins al coll de Corones.

Aquí comencem l'ascens de la pala final fins arribar al cim.
Arribem a l'avant cim, creuem el pas de Mahoma i finalment objectiu assolit, ja som al cim de l'Aneto.

Sense massa demora, doncs el temps comença a empitjorar emprenem el retorn.

El fem per l'ibon del Salterillo, al què hi arribem amb neu fins a la seva vora i ja des d'aqui per un camí poc definit fins a aigualluts on, amb una aigua glaçada travessem el riu fins a trobar el camí que, després d'aquest llarg recorregut ens retorna de nou a la Besurta.

És una ascensió llarga però amb bona companyia es fà molt agradable.