ANETO (3.404m) amb esquis

Aquesta em faltava..encara no havia pujat a l'Aneto amb esquis de muntanya i el Cinto em va trucar per convidar-m'hi; aquest passat cap de setmana hi anaven amb uns quants dels participants al curset d'esquí de muntanya que vem organitzar des dels Mountain Runners del Berguedà.

Arribem a Benasque el divendres a la tarda i ens dirigim cap a Llanos del Hospital on hem de deixar el cotxe.

A les pistes d'esquí de fons de Llanos gairebé no hi queda neu, aprofitem la poca que hi ha i anem progressant direcció a la Besurta, a uns 2 kms. abans d'arribar-hi, a la pleta de Paderna,  agafem a la nostra dreta tot abandonant la pista que hi porta i comencem a enfilar per pendents mes o meys suaus cap el refugi de la Renclusa (no és el camí que habitualment es fà a l'estiu, us deixo l'enllaç al wikiloc del cami seguit).

Ja som al refugi de la Renclusa, ens instal.lem i anem a sopar, un menú per llepar-nos els dits que ens donarà energia per atacar el cim l'endemà.

Sortim d'hora al matí, després de prendre un breu esmorzar ja que el camí es llarg, es preveu que el sol apreti, i ens cal intentar trobar la millor neu possible per el descens.
A l'inici de les primeres rampes la neu és dura i a mida que la pendent es va fent més pronunciada ens costa més de progressar, decidim posar ganivetes per poder avançar amb més seguretat.

A mida que es va fent clar anem guanyant desnivell, fins arribar a l'açada del portilló superior, el creuem en un descens on cal tenir tots els sentits apunt, doncs no és dificil però no et pots permetre un error.

Un cop creuat el portilló ja agafem la gran diagonal de la glacera de l'Aneto que en suau i progressiva pujada ens portarà fins al Coll de Corones.

Ja som al coll, només resta la dreta pala final per arribar al cim. L'enfilem amb decissió i amb poca estona arribem a l'avant cim. El pas de Mahoma sembla el "festival del humor", plè de gent amb cordes, sense cordes..... decidim que ja hi hem estat i que cap a vall que ens queden 1500 m de descens amb esquís,que al cap i a la fi es el què hem vingut a buscar.

Els primers metres de descens sons amb neu molt gelada, un cop superats ja a la pala de baixar cap a la vall de Barrancs la neu és "crosta" gruixuda d'aquella que costa tant d'esquiar, però vinga "valor i al toro".

Després, uns 300 m. més avall la neu ha transformat a dura-primavera i ens fa gaudir d'allò més del descens.
A mida que anem baixant va tranformant a primavera però es deixa esquiar molt bé.

Arribem als Aigualluts, repostem d'aigua i la continuïtat de la neu ens permet arribar amb els esquís als peus fins a la Besurta.

Aqui ens toca treure'ns els esquis i fer caminant un bon trosset fins que tornem a recuperar el camí d'anada on, aprofitant la poca neu de les pistes de fons ens permet arribar altra cop al cotxe.
aqui  teniu el camí seguit d'ascens i descens.

Ha estat una magnifica sortida, Zekri, Jordi, Marc, Cristina, Jordi, Edu i Cinto.