dimecres, 11 d’agost de 2010

GRAN DIEDRE - PEDRAFORCA

Per inaugurar les vacances, amb el Cinto quedem per anar fer una via llarga a la pared nord del Pedraforca.
Els itineraris d'escalada d'aquesta pared tenen l'ambient de les grans escalades. Després de buscar ressenyes ens cecidim per el Gran Diedre, via oberta l'any 1.957 per la mítica cordada Anglada-Guillamón.


És una via de 5 llargs amb dificultat D+ i amb les reunions equipades amb un "parabolt" casolà amb anella per rapelar la via si s'escau. (les reunións cal reforçar-les amb encastadors, doncs sols tenen un ancoratge fixe en cada una d'elles).
L'aproximació es fà des d'el refugi seguint un camí amb marques blanques que surt de la dreta de la font que queda sobre el planell de la jaça dels prats. Aquest camí molt definit a l'inici ens porta també a altres vies de la pared com l'Homedes i la Pany. També hi ha la possibilitat d'iniciar la via des de l'esquerra de la "piramide" però el Jordi (guarda del refugi) ens aconsella iniciar la via despenjant-nos pel rapel de l'inici de la Pany i per la feixa accedir a l'inici de la via, i així ho fem.
La via no té perdua, doncs es tracta d'anar seguint el diedre molt marcat fins arribar al seu final on enllaça amb la Pany.

El primer llarg a primer cop d'ull sembla assequible però un cop ti fiques veus que és molt vertical en l'inici i com que l'equipament de la via és algún pitó antic que vas trobant de tant en tant fa que la dificultat es veigui augmentada per el compromís de la via, la dificultat és de IV+ a l'inici i a mesura que pujes es va suavitzant fins a IV; de bon protegir amb encastadors si tenim la tècnica d'autoprotecció ben assumida.

Segon llarg més fàcil a l'inici però de seguida segueix la dificultat mantinguda de la via de IV+ , V.
El tercer i quart llarg son els de més dificultat, doncs el grau de dificultat ronda el IV+, V però "l'ambient" de gran paret que tens, fa que el compromís sigui important.

Al cinquè llarg ja li veiem el final i això ens dona ales per superar-lo amb cel.leritat fins arribar al final de la via amb una còmode reunió (les reunions de la via no son massa còmodes) que ens permet agafar forces per prosseguir la nostra escalada, ara enllaçant amb la Pany per poder sortir per dalt de la paret.


Aquí decidim agafar la variant "dificil" de la Pany, a la nostra dreta que amb passos de IV, alguns d'ells molt aèris ens portarà fins al Collet de la cova.
Aquí finalitzem l'escalada d'aquesta gran paret que ens té enamorats.
Per el descens seguim a la nostra esquerra unes marques taronjes que, amb petites desgrimpades, ens menen cap el coll del Gat i ja des d'aquí cap a la tartera i cap al refugí a veure al "Punki" que ens prepari un bon arròs (cosa que fà gustós encara que siguin quarts de cinc de la tarda).

Compartim el dinar-berenar amb els cuidadors del refugi, sempre antents a tots el muntanyencs i/o  escaladors que passen pel Pedraforca sigui quina sigui l'hora o dia de l'any que ens hi trobem.

Gran dia d'escalada que ens deixa tant "rebentats" com satisfets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada