dissabte, 28 d’agost de 2010

PEDRAFORCA Via Homedes

La Homedes és una de les vies clàssiques de la paret nord del Pedraforca, un itinerari resseguit per primera vegada l'any 1.935 cosa que encara la fà més atractiva, ja que comprovar que ara fà 75 anys uns intrèpids escaladors s'els va acudir seguir aquesta linea en aquesta majestuosa paret i que encara ara, amb tots el mitjans tècnics actuals ens faci posar les piles en alguns trams la fà ser una de les grans de la paret.

Sortim amb el Cinto d'hora i a les 7 del matí ja som al refugi, saludem al "punki" i als seus ajudants, oplim les cantimplores a la font i emprenem l'aporximació a través del camí que surt a la dreta de la font seguint marques blanques i fites. Aquest camí en una hora més o menys ens porta a peu d'inici de la via, que és comú amb la via Pany.

Fem un mossec, ens equipem i apa, de cara a la feina que 370 mts de via en donen molta...

Comencem la via 2 o 3 mts a l'esquerra d'on marca la fletxa d'inici, doncs ens sembla millor começar per aquí (això s'anirà repetint al llarg de tota la via doncs aquests itineraris classics permenten múltiples interpretacions de les ressenyes, tal i com podeu veure a sota, tres ressenyes i cap d'igual...)





El primer llarg comença amb una dificultat de IV+ i un cop fets els primers metres verticals la via s'aplana una mica i amb una dificultat de IV ens permet arribar a la 1a. reunió.

Segon llarg amb una dificultat semblant entre IV i IV+, amb un passet a l'inici que et fa posar les piles.

El tercer llarg és una escalada disfrutona amb bona roca acabant en una repiseta penjada al buit on hi ha més ambient que a Palamós i L'Escala junts.

El quart és un dels llargs claus de la via,és un llarg curt però s'ha de sortir de la reunió amb un A0 que et queda un pati sota les peus que més val no pensar-hi, a més a més a la reunió algú se li va acudir de posar-hi un placa en record d'un escalador mort que hi van escampar les seves cendres.. dona un malt rotllo....

Un cop superat aquest pas venen tres llargs de III / IV algún més disfruton que altre per poder escalar.

El vuitè no té més graduació que els tres anterios però hi ha un flanqueig molt emprenyador de fer fins arribar al planell dels diables on cal localitzar dos parabolts força nous per encarar els últims llargs fins les orelles del gat si no es vol sortir per l'alternativa al collet.

Un cop a la reunió de sota el gat (no massa còmode) cal sortir en babaresa 4/5 mts i anar seguit una canal amb una dificultat de IV+, la ressenya marca 3 tirades però nosaltres ho vem fer amb dues, enllaçant les dues primeres i acabant amb l'ultim llarg no gens dificil (IV/IV+) però que s'ha d'escalar amb molt de "carinyu" i "amor" doncs està tot "podrit" i en qualsevol moment et pot quedat la presa a les mans.

El gat té la última reunió darrera les orelles, al cantó de la tartrera. Dés d'aqui anem a buscar el rapel de uns 25 mts a l'orella dreta mirant el gat de cara, que ens deixa al collet i ja des d'aqui per el cantó de la tartrera a buscar el camí del refugi i a fer un bon dinar-berenar que els esperen les 3 "mestresses".

Ja hem escalat una altra clàssica del Pedra, on cal tenir el nas molt fí per no errar l'itinerari, doncs sols algún pitó de tant en tant i els anclatges de les reunions et confirma que vas bé;  no té la continuïtat del Gran diedre que vam fer l'altra dia, però és una d'aquelles escalades "grans" que et deixen satisfet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada