dilluns, 22 de novembre de 2010

Agullola de Rupit (via normal IV)

Rupit és un d'aquells pobles de Catalunya que val la pena visitar, és encantador, tot de carrers empedrats cases antigues arraserades sota els seus cingles que fant que tingui una màgia especial.

Ens hi encamimem amb la Silvia, el Marc i la Queralt, ja que diumenge tenim intenció d'escalar l'Agullola de Rupit, una agulla molt estètica que es pot veure amb tota la seva bellesa des del Salt de Sallent, un altre dels racons prop de Rupit que cal no deixar-se perdre.

Parem les furgonetes al plà de Fàbregues, molt a porp de l'ermita de Sant Joan de Fàbregues, auns 2 o 3 kms. de Rupit.

El diumenge comença fred i emboirat, per fer estona i esperar si escampa la boira ens n'anem tot passejant a veure el Salt de Sallent, un indret xulissim on localitzem algunes vies d'escalada que no sé quin grau deuen tenir però que et tallen el senglot.

Des d'aquest punt divisem l'agulla que volem escalar, ens queda davant mateix i té un atractiu que no ens hi podem pas resistir, per tant, cap a les furgos a preparar el material i a intentar localitzar l'accés a la via.
Sortim del plà de Fàbregas per uns planells direcció sud-est, un cop acaben els plans cal localitzar un abeurador rodo pel bestiar i seguir a la dreta en direcció al single fins a localitzar el grau de Saltabocs (nom pintat en una roca a peu de terra).

Desgrimpem els primers metres de roca, una mica delicats, i ens endinsem per un caminet a peu del cingle en direcció est fins a situar-nos a peu de l'agulla. La via comença gairebé al final on veiem que no podem avançar més en una canaleta encaixonada.

Comencem la via per aquesta canaleta i arribem a un trosset on per un caminet terrós i una engarristada arribem a una feixa d'un parell de pams on ens caldrà localitzar un clau antic molt a la dreta i allà farem la 1a reunio.

Remuntem una placa amb una dificultat de IV+ assegurada amb aquest clau i 2 mes i amb més tendència a la nostra dreta anem a trobar un arbre mort i en una arrel gruixuda podem muntar la segona reunió.
Seguim dret a munt amb dificultats de IV i llaçant alguna sabina i amb algún friend a les fisures ens permeten anar progressant fins que un bon troç amunt divisarem un quimic que ens dona la seguretat que seguim el camí correcte, n'hi ha un altre abans d'arribar al cim (jo no el vaig veure) i al arribar a dalt trobem una molt bona reunió amb 2 espits+ cadena i mosquetó.

Assolit el cim ja només toca gaudir de l'espèndida vista del pantà de Susqueda i el de Sau a la llunyania i tots els cingles que ens envolten.

La baixada la farem amb un ràpel de 40 mts. fins a la repisa on hem muntant la 1a reunió i allà des d'un arbre acabarem d'arribar a peu de via.

Amb l'objectiu assolit ens encaminem cap a les furgos a fer-nos un bon plat de pasta ja que la gana apreta i la fresqueta que fà no acompanya massa a estar-se al carrer.

Una escalda sense una dificultat elevada però on cal tenir sempre l'instint a punt i anar amb compte amb la roca doncs no és pas una jòia. L'interès però no son la dificultat ni la roca si no la solitut i l'ambient que s'hi respira.

1 comentari:

  1. collons ferran anaves molt ben acompanyat eh!!
    suposo pel q dius hi intueixo que això és a la cara sud oi?
    apa merci

    ResponElimina