CRESTA DE JUCLAR (Andorra)

A l'esquerra dels estanys de Juclar on s'accedeix des del final de vall d'Incles a Soldeu, s'alcen una colla de cims amb el nom genèric d'Alt de Juclar.

Aquest diumenge, amb el Marc, la Silvia i la Queralt decidim anar-los a seguir, doncs és una cresta que no té una dificultat elevada però si que és molt aeria i al mateix temps molt agradable de grimpar.

L'aproximació es fà des del Pont de la Baladosa, al final de la vall d'incles per un camí molt marcat que porta fins al refugi, ara guardat, de Juclar. A l'arribar als estanys de Juclar ens desplacem a l'esquerra i per camí gens definit (vol dir que gairebé no hi ha camí) anem a buscar el primer coll que ens queda més a l'esquerra de la cresta.

 L'accés es fà per pendent herboses molt dretes; en arribar al coll ens equipem i escalem la primera dificultat de la cresta, la punta sud; una linea fàcil però amb una "timba" que imposa.

Fem cim i baixem amb un curt rapel. Seguim la cresta en direcció nord-est, la dificultat minva i es fà "disfrutona". Realitzem un curt rapel per seguir la cresta i travessem un pont natural amb precipici a cada banda. Passat aquest punt un altre rapel ens deixa progressar entre blocs fins a trobar la seguent dificultat de la cresta, un tram on cal tornar a escalar, el superem i només arribar a dalt ens toca muntar un altre rapel, el més llarg de la cresta

 fins arribar a un coll on ens queda davant nostre el pic negre de Juclar. En aquest punt decidim tirar avall ja que el temps empitjora i els trons ens aconsellen baixar de la cresta.
Baixem per pendents d'herba un altre cop a trobar l'estany i ja des de la petita presa agafem el camí de retorn al pont de la Baladosa.
Una bona sortida amb una magnifica companyia.