Pic de Bastiments (2.883m) i Pic de l'Infern (2.869m)

L'última vegada que vaig pujar al Bastiments va ser "corrent" en la cursa que organitzava el Club excursionista de Mollet, i el pic de l'Infern l'havia pujat quan anava amb els escoltes (a Ràngers) i devia tenir 12 o 13 anys... Per tant em venia molt de gust de tornar a aquest punt del pirineu de la comarca del Ripollès, i així ho fem aquest cap de setmana amb la Queralt.

El dissabte després de fer el "turista" per Camprodon ens enfilem cap a l'estacó d'esquí de Vallter 2000 on passem la nit al pàrquing d'aquesta estació, només hi ha una autocaravana i quan ja és negra nit arriba una altra furgoneta, la climatologia no acompanya doncs ha estat plovent tot dissabte i arribem a Vallter amb una boira que no es veu "tres a cavall d'un ruc".

Diumenge al matí a punta de dia (un dia clar i net, com pocs.. ja ho deia el Francesc Mauri..) desfem 1 Km. aprox. de carretera per anar a buscar el camí senyalitzat que puja al refugi d'Ulldeter, en poc més de 20 minuts passem per davant del refugi i seguint un camí molt fressat enfilem cap al coll de la Marrana, a la nostra esquerra ens acompanya fins dalt el coll el cim del grà de Fajol, que amb el sol del matí es mostra espectacular.

Des del coll de la Marrana (el mon del coll dona per molta "conya") , a la nostra dreta ens queda el Pic de Bastiments, ens hi enfilem primer per un pendent suau però que s'adreça a mida que arriberm al cim, allà hi trobem primer una creu ( a l'avant cim) un vertex geodèsic (que crec que és el punt més alt) i encara un altre "flòstic" a l'altra punta, des d'aquest punt comencem a seguir  la carena cap a les collades de les comes de Malinfern, on esmorzem (aquí no hi bufa el vent que fotia dalt del cim), havent esmorzat enfilem la costa que ens pota fins al cim del Pic Freser (2.835m).

Baixem del cim resseguint la carena amb algún pas on cal fer una petita grimpada que ens durà fins el pic dels Gorgs, que és la porta que ens deixa arribar fins al Pic de l'Infern.
Assolit el cim desfem el camí fins el pic dels Gorgs i des d'aquí, sense camí, anem a buscar el GR-11 per unes pales que es deixen baixar prou comodament.

Un cop trobat el GR tornem en direcció de nou al Coll de la Marrana, baixem el coll i agafem un camí que surt a l'esquerra, al cap de vall del coll, que ens porta, seguint una pista d'esquí, fins a l'aparcament on teniem la "furgo", al parquing de Vallter.

Una bona sortida amb un paisatge magnific i un dia esplèndit.