CRESTA DEL FERRAN , Oix (Alta Garrotxa)

A prop del bonic poble d'Oix, a l'alta Garrotxa,  hi trobem una cresta que, malgrat la seva poca altitud, no té rés a envejar a les grans crestes pirinenques. Estètica, un calcari excel.lent, un ambient assegurat i una llargada ì dificultat mantinguda que la converteixen en una cresta prou exigent.

Aquest cap de setmana amb la Silvia, el Marc, la Carme i el LLuís ens acostem cap a Oix on ja hi passem la nit del divendres en un lloc, a l'entrada del poble, molt bò per dormir-hi amb les "furgos".

El dissabte al matí, després de fer-se clar sortim amb la furgoneta del Marc i la Silvia direcció a Beget, passat el poble d'Oix trobem un trencant a la dreta cap una casa de turisme rural (cal Pei), passada la casa la pista forestal empitjora i deixem la furgoneta al primer lloc que trobem al costat de la pista; des d'aqui seguim l'aproximació a peu fins a localitzar un pont nou de fusta (sense baranes) que el travessem i anem a buscar el camí per acostar-nos a l'inici de la cresta del Ferran (això que hi haigui un cim amb el meu nom en fà molta gràcia), la ressenya que portem no és massa clara i ens "encigalem" per trobar el camí  d'aproximació, gràcies al GPS a través d'un bosc d'alzines i matolls localitzem el camí correcte, un cop al camí en poca estona veiem una gran fletxa vermella que ens indica l'inici correcte. Seguim les marques vermelles tot grimpant a munt fins un lloc on es veu que hi havia un parabolt per fer un flanqueig però que algun "integrista" deu haver rebentat, fem el flanquei fàcil però exposat i ens situem ja a l'inici de l'escalada, trobem un mur d'uns 35 mts que cal superar i que ens porta fins a l'entrada de la cova caracteristica d'aquesta cresta.

Travessem la cova i ens situem al mig de l'avenc, aquí dubtem si ficar-nos de nou al següent forat però no, cal sortir-ne per l'esquerra, per una "laja" cap al fil de la cresta.

Aquí comença un molt llarg cordal,  molt aèri,  amb dificultat de III que, cap al final va minvant de dificultat fins a deixar-se fer camiant. Aqui la nostra  progressió és lenta doncs fem molts llargs de corda amb reunións fins poder progressar a "l'ensamble".

Passat aquest tros fàcil seguiex l'ascensió de nou cap un cim molt més marcat que hi arribem per un esperó de la nostra esquerra, un cop dalt la dificultat torna a afluixar i caminant de nou ens situem ja al ràpel que marca la ressenya i que amb 25 mtrs ens permetrà baixar per una canaleta fins una "bretxa" on cal atanyer l'última dificultat de la cresta, un mur de IV- però amb un grau d'esposició important.

En arribar a aquest punt decidim abandonar per una instal.lació de ràpel que hi ha instal.lada doncs portem una progressió lenta i no ens permetria arribar al cim amb llum de dia. Per tant nou ràpel i avall doncs sembla que marca un camí.

El camí que semblava bò es perd al cap de pocs minunts de seguir-lo. Tornem enrrera, s'ens posa a ploure només acabar de fer el segon ràpel i apa, pel mig del bosc a buscar un camí que ens marca el GPS al mapa al fons de la vall.

Désprés d'una bona estona sota la pluja i entre els matolls com una colla de porcs senglars, el GPS té raó i trobem el camí de tornada que ens condueix de nou al pont sense baranes que haviem creuat al matí.

Ara ja només ens resta seguir la pista que ens condueixi de nou al cotxe.

Arribem fosc, molls, cansats però molt satisfets d'haver resolt la situació amb dignitat i encert.

I ho anem a cel.lebrar amb unes cerveses i un sopanet a una fonda d'una "neo-rural" Belga molt trempada al poble d'Oix