Sortim de l'aparcament que hi ha a sobre l'abandonat camping de Chisue, com que no anem massa d'hora pujem "airosos" i en 1:45 H. ens posem al refugi. Ens portem el sopar ja que a l'hora que arribem (3/4 de10 del vespre) l'"amable" guarda del refugi sabem que no ens en farà.
El dissabte, a les 7 del matí enfilem en direcció nord el barranc de Gias, que puja dret tot seguint el torrent. Voliem agafar de dret fins els port d'Oô però el camí que marca el mapa no és gens definit i decidim tirar fins l'ibon de Gias, on ja veiem una bona perspectiva de tota la cresta dels Gourgs Blancs que pretenem resseguir.
Des de l'ibon enfilem de dret fins el port. Allà ens equipem doncs, l'ascensió es podria fer "a pel" però com que anem una colleta de diferents nivells, més val assegurar el tret.
Comencem l'ascensió al primer cim el pic de Jean Arlaud (3.065 m), amb un tram de placa tombada amb bones "nanses" però on cal parar atenció fins arribar a una vira herbosa, que cal resseguir-la a la nostra dreta fins a retrobar un altre tram d'engarristada on a sobre hi ha muntada una instal.lació de ràpel amb un parell de cintes que ens serveix de reunió. Des d'aquí un altre tram (potser el més compromès) ens porta a una zona de pedra descomposta on ja ens permet progressar a l'ensamble grimpant fins al cim.
Assolit el primer objectiu del dia degrimpem seguint unes fites, per el cantó oposat per on hem pujat, cal anar en compte sobretot al final, arribant al coll del GourgsBlancs, doncs la baixada és delicada.
Des del coll, ja per camí més fàcil enfilem la pujada al cim més alt de la cresta, el Gourgs Blancs (3.129 m). Arribats al cim progressem en direcció oest, tot guiant-nos per algunes fites, per resseguir l'escarpada cresta plena de gendarmes espectaculars.
Primer trobem la Torre Armengaud (3.114 m) poc definida al mig del caos de blocs, on abans d'arribar-hi ens haurà calgut fer 2 curts ràpels o bé vorejar per baix un pas alternatiu. Destrepem i anem a buscar la punta Lourde Rocheblave (3.104 m). Des d'aquesta punta contemplem l'espectacular cara nord del Gourgs Blancs, amb un tall de paret que treu el senglot.
Un cop assolit aquesta punta ja podriem anar al port de Gias però veiem molt a prop el cim del Cambué (3.043 m) i ens hi apropem; és un cim de coleccionista doncs no té cap interès afegit a tots els altres que hem fet però com que hi és.....
Des d'aqui si que ja enfilem cap el port de Gias i en forta baixada anem camí de l'ibon de Gias per retrobar el camí d'anada que ens portara en una llarga tornada camí del refugí on arribem després de gairbé 12 hores de voltar per aquests rocams.
Una ruta d'alta muntanya amb bons al.licients, exigent i amb una companyia de bandera.
Per més detalls podeu fer una visita a ENGARRISTA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada