PIC DE LA SERRERA (2.912 m)

El pic de la Serrera, uns dels miradors d'Andorra, amb els seus 2.912 mts. és una de les poques puntes que superen els 2.900 mts. d'aquest principat pirinenc.

Aquest cap de setmana anem a dormir al cap de munt de la vall de Ransol on hi ha una area de picnic molt frequentada durant el dia.
Sortim diumenge de bon matí, amb una fresca inusual per ser 25 de Juliol,  per un camí molt marcat que, amb una ascensió suau però constant ens và enfilant fins els estanys de Ransol on empalmem amb el camí de l'Alta Ruta Pirinenca.

Des d'aquí seguint aquest camí arribem a la collada dels Meners on hi ha una cabana de pastors que pot ser molt útil en cas de mal temps.

Des del coll agafem un sender a la nostra dreta que per trossos poc definits ens porta fins al cim.

Per el descens desfem el camí de pujada fins prop dels estanys de Ransol, allà seguim l'A.R.P. que ens portarà al refugi dels coms de Jan; Des d'aquest punt per un camí senyalitzat amb punts grocs retornem al lloc de sortida.
Ha estat una sortida molt agraïda on la solitud i l'ambient d'alta muntanya ens acompanyat durant tot el recorregut, sense oblidar la "fresca" per no dir fred, que no ens ha deixat fins retornar de nou al punt d'inici.

CINGLE DE LA TO - RIALLES

Darrera al massis del Sobrepuny, a la Nou de Berguedà , s'aixeca un cingle visible desde la carretera C-16 a l'alçada de la tèrmica de Cercs. Allà el Joan Casòliva i va obrir una sèrie de vies amb un grau assequible però amb un equipament molt just, cosa que les fà molt aptes com a terreny d'aventura, on cal tenir la tècnica d'autoprotecció ben assumida.

Aquest dissabte amb el Cinto anem a fer-ne una altra, la via "RIALLES" doncs jà l'a temporada passada vam tastar aquest terreny i és un lloc on la tranquil.litat i l'ambient de muntanya hi son assegurats.

Aquesta via, de Vè grau, comença al costat dret de l'esperó de la Tó. La ressenya hi marca un parabolt a l'inici de la via que és molt útil per assegurar al primer de corda, doncs la R0 queda sobre una petita feixa.
La via té dos llargs de 55 mts. cada un. El primer comença amb unes grades que es deixen escalar força bé i permet protegir-se amb aliens i tascons; a partir de trobar l'únic parabolt que hi ha en tota la tirada comença a espatllar-se, doncs el terreny és força brut i vas trobant petits replans amb terra i herba que donen força "mal rotllo", fins arribar a la reunió que queda desplaçada uns 2 o 3 metres a la dreta de la vertical de la via.

Al començament de la segona tirada és on comença el "festival";  després de superar un pas de "boix" no gens senzill, hi ha un diedre a l'esquerra que diria concentra tota la dificultat de la via, doncs ens va costar força i no trobabem bons llocs on col.locar les proteccións.
 Un cops superat aquest diedre et desplaces una mica a l'esquerra i aquí el terreny ja canvia, es fà molt més agradable d'escalar fins a trobar el tercer parabolt de la tirada (en aquest llarg n'hi ha 3 , tot un luxe) que t'ajuda a superar una petita "panxa" amb seguretat per finalitzar la via.

Per el descens anem a buscar el coll del final del cingle i un caminet ens mena de nou al cotxe.
Molt bona matinal d'escalada a l'alt Berguedà.

ANETO (3.404 m)

Ja feia dies que teniem prevista aquesta sortida amb una colla de bons amics.

El dissabte al matí sortim de Berga el Riki, la Montse, la Queralt i jò cap a Benasque. A l'area de servei de l'autovia prop de Cervera ens trobem amb l'Anna, el Jordi, la Neus i el Ricard. Tots junts emprenem el camí del nostre destí, l'Aneto, el cim més alt dels pirineus. Fem el viatge amb tota la tranquil.litat del mon, parant a fer els gots corresponents i arriben a Eriste on dinem estupendament. A la tarda acabem d'arribar a Benasque on ens trobem amb uns amics de Casserres que ens deixen part del seu material, doncs ells ja han fet el cim i nosaltres el farem servir per demà poder assolir el cim.

Aparquem els cotxes a Llanos del Hospital i agafem el bus cap a la Besurta. Enfilem camí cap al refugi, poc a poc, doncs la calor és força agobiant.

En arribar al refugi ens instal.lem i sopem. Cal remarcar que al refugi ens atenen estupendament bé, cosa que no es pot dir de tots els refugis de muntanya.
El diumenge, dia de cim, ens aixequem abans de les 5 del matí, baixem a esmorzar i a punta de dia ja estem a punt per emprendre el camí.

Comencem a pujar amb un ritme pausat però sense parades, això ens ajuda a anar superant els metres de desnivell sense massa patiment, doncs el camí és molt llarg i cal no gastar totes les forces.

En arribar al portilló superior fem una bona parada per devorar una estupenda llangonissa.

Ja des del portilló agafem la glacera (la gran quantitat de neu d'aquesta temporada permet sortir del portilló amb neu continua fins al cim) i poc a poc anem guanyant metres fins al coll de Corones.

Aquí comencem l'ascens de la pala final fins arribar al cim.
Arribem a l'avant cim, creuem el pas de Mahoma i finalment objectiu assolit, ja som al cim de l'Aneto.

Sense massa demora, doncs el temps comença a empitjorar emprenem el retorn.

El fem per l'ibon del Salterillo, al què hi arribem amb neu fins a la seva vora i ja des d'aqui per un camí poc definit fins a aigualluts on, amb una aigua glaçada travessem el riu fins a trobar el camí que, després d'aquest llarg recorregut ens retorna de nou a la Besurta.

És una ascensió llarga però amb bona companyia es fà molt agradable.

PICO DE ALBA (3.118 m)

Sortim el divendres a la tarda de Berga (no he pogut fer "pont"...) en direcció Benasque, la idea és anar a fer algún cim del parc natural POSETS-MALADETA.

Els objectius en principi son el Ballibierna o bé el Pico de Alba, ho decidierem depenent de l'hora que arribem a Benasque.
Com que el viatge ens va tot molt bé arribem a una hora prudent i en comptes de dormir al Plan de Senarta per anar al Ballibierna, decidim anar a dormir a l'aparcament de Llanos de l'Hospital, així el dissabte estem a punt per quan surti el primer autocar per acostar-nos a La Besurta.
Comencem el nostre recorregut el dissabte desde La Besurta (1900m) en direcció el refugi de La Renclusa, seguits de una professó de persones, les quals el 99% van cap al mitic Aneto.

Nosaltres, en arribar al refugi de La Renclusa ens desviem per un camí a la dreta que remonta el torrent de Alba fins arribar als plans pantanosos de Paderna; atravessem aquests plans i, per un caos de blocs, seguint les fites ens porta fins uns pendents, aquests ja coberts gairebé totalment de neu que ens toca remontar-los en direcció SO, tendint cap a la nostra dreta.

Pujem en aquesta direcció tot seguint algunes fites i amb l'ajuda del GPS fins a veure un flanqueig que ens caldrà fer per arribar a una "bretxa" que ens permet creuar a l'altra vessant del cim.
Abans de començar el flanqueig la Queralt es planta; s'espera aquí i jò segueixo fins a creuar la "bretxa" i empalmo pel cordal de l'aresta de Tuca Blanca fins al cim.

El descens el faig per una canaleta amb neu dura i molt bona, per anar a trobar el plató de sota el cim tornar a creuar el flanqueig i empedre el camí de retorn a la Besurta, doncs el temps es comença a complicar i surten uns nuvols amenaçadors.

Amb 2 hores aproximadament arribem de nou a la Besurta i, temps de pujar al bus es comença a posar a ploure. No ho deixa de fer fins ben avançáda la tarda, però ja estem a cobert.
Passem el vespre a Benasque tot fent unes cervesetes i el diumenge tranquilament emprenem el retorn.

Val molt la pena informar-se una mica i veure que el parc natural de Posets-Maladeta és molt més que l'Aneto i el Posets; hi ha racons on encara la solitut de muntanya es pot gaudir en tot el seu esplendor.

FONTBLANCA

Després de foça dies d'inactivitat en el blog (l'organització de curses de muntanya m'ho "impedia") reprenc el fil.
Aquest cap de setmana sortim de Berga el dissabte a mig matí destí Andorra, sense objectiu definit, doncs, estrenem furgoneta i no sabem massa on anirem a parar.

Arribem a Andorra a l'hora de dinar, fem les pertinents compres i passeig per les botigues (hi ha d'haver temps per tot i per tots els gustos). Després del "shopping" agafem la furgoneta i la nostra intenció es parar a l'aparcament de Sorteny. Sorpresa !!!! no hi deixen parar furgonetes !! hi ha un cartell que diu que de passar la nit allà rés de rés. Canviem de plans, cap a les pistes d'Ordino-Arcalís; abans de creuar l'ultim pont veiem que l'aparcament del Fontblanca podria ser un bon lloc, i dit i fet, ens hi instal.lem.
Passem el vespre i la nit ben tranquils, sense ningú més.

Diumenge de bon matí ens llevem i sembla que el temps aguanta (les previsions meteorològiques no son massa bones). Decidim tirar amunt i ho endevinem.
Sortim de l'aparcament direcció la portella de Baiau, el camí puja directe i abans d'arribar a la portella veiem que el mapa marca un sender poc definit a la nostra esquerra sense haver de passar per la portella.

Agafem la pujada directe i ens deixa a un replà abans de la piramide final, molt esvelta.

Des d'aquest punt arribes a l'avant cim i ja des d'aquí en pocs minuts fem cim.
Fem la foto de rigor i, sense encantar-nos, doncs el temps és insegur, emprenem el retorn pel mateix camí de pujada amb algunes variants en el tram final.

Ha estat un matí bén profitós.
Ens canviem, fem un mos i tranquilament emprenem el retorn, ara sí amb pluja, cap a casa.

SANT JORDI - CERCS

Aquest cap de setmana a Sant Jordi de Cercs els Mountain Runners del Bergeudà hem organitzat l'ultima de les tres curses del 5è triangular de curses de muntanya del Berguedà.
L'idea d'aquestes curses és, entre altres, donar a coneixer llocs propers del Berguedà que tenim a tocar de casa i que pocs coneixem.
És això que m'anima a posar aquí el recorregut perquè si algú s'anima pugui disfrutar d'una matinal, ja sigui passejant o corrent per paratges poc ferquentats dels nostres voltants.

Aquí us deixo el recorregut i el track.

track wikiloc Sant Jordi (Cercs)

MERCADAL INFERIOR

Feia molts dies que no tocava "totxo" i ja me n'estava "morint" de ganes.

Quedem diumenge al matí amb l'incombustible Cinto per anar a treure la pols als peus de gat. Tot fent el cafè decidim buscar un lloc proper per anar a fer esportiva, doncs fa molts dies que no toquem pedra i per començar a agafar tacte ens enfilem cap al mercadal inferior.

Son vies equipades, poc repetides pel què sembla, doncs les pedretes hi abunden. En poca estona hi toca el sol i ens permet passar un matí de diumenge molt agradable.

Per fer temps que no ens posavem els gats deu n'hi do amb la dignitat que ens en sortim.
Escalem els primers llargs de "marta" , "mi chica es un bombon"  i "passant" (això dels noms de les vies és genial, n´hi ha alguns que tenen una inventiva il.limitada...) el grau de les vies es V, tot i que a nosaltres ens semblem més de V+ ja que tenen algun pas foça fí, potser ho feia que era el primer dia de la temporada.