Com sempre les ressenyes d'aquestes GRANS vies varien segons l'interpretació d'uns i altres.
Sortim de Berga amb el cinto a 2/4 de 7 del matí, doncs cal anar d'hora, la via és molt llarga i l'aproximació a la paret també. Deixem quatre coses al refugi ,saludem al Jordi i apa, de cara a la feina.
L'aproximació la fem per el camí que surt a la dreta de la font de davant del refugi LLuis Estasen seguint les marques blanques que ens porten a peu de paret de les vies Pany, Homedes, Estasen i altres. Al final acabem anant per lliure doncs sabem que hem d'assolir la base de la piràmide. Un cop a la base ens equipem, i pujem tendint a la nostra esquerra, sense assegurar el tram de III que ens portarà a l'inici de la via, que es troba una mica a l'esquerra del vèrtex de la piràmide on trobem la R0 amb dos espits llaçats per una cinta plana (compteu 1 hora llarga des del "refu").
Aquí comença el "baile", ja a l'esquerra de la reunió veiem els pitons que ens han de servir per superar el passos d'A1 del primer llarg. A no ser que tinguis un bon grau (6c+/7a) cal reforçar el llarg per superar-lo en artificial. La feina de col.ocar tascons i friends a la fisura és laboriosa i el Cinto amb gran perícia va col.locant les assegurances fins arribar a la 1a reunió (2 espits).
El 2n llarg és de les mateixes caracteristiques, en aquest llarg i trobem un tac de fusta que amb una cinta molt vella que fa terror agafar-s'hi però... no cau. El què si que salta és un friend al posar-m'hi de peus al "pedal" i apa... "saque", em pujen fins al coll.... però va, tronem-lo a col.locar i amunt, el llarg acaba amb una placa tombada molt llisa que es pot fer en lliure per arribar a la 2a reunio (2 espits).
Des d'aquí hi ha una sortida a la dreta i una a l'esquerra, optem per la de la dreta i al cap de posar 3 assegurances.. volada del Cinto.. ens tornen a pujar "per corbata".. però tornem-hi que no ha passat res... ara si aconseguim superar el pas i per un marcat diedre/fisura a voltes molt vertical i aèri assolim la 3a reunió (2 pitons).
A partir d'aquest punt, quan ja estàs "petat" cal superar 4 llargs més d'escalada a voltes en diedre, a voltes per canaletes i fisures amb una dificultat de IV+/V però amb un ambient impressionant. L'última tirada (la 7a) és ja més fàcil i cal muntar reunió en merlets i fisures doncs no hi ha rés.
Aquí arribes a la una feixa on hi ha la possiblitat de tirar amunt fins el collet de la cova o al cim del calderer per terreny ja amb menys dificultats, però com que s'ens ha allargat molt la jornada decidim fer el què ens ha recomanat el Jordi "punki" flanquejar per la feixa fins anar a buscar els ràpels de la Pany i el Gran Diedre. El flanqueig no és dificil però és exposat de c....... hi ha un parell de parabolts que ajuden una mica a treure el "yuyu". Un cop som a la feixa cal buscar una mica més avall d'uns pins on trobarem els rapels equipats que ens duran al peu de l'inici de la Pany i la Homedes.
Fet tot això cal retrobar el camí de pujada (marques blanques) que ens durà de nou al refugi després de passar més de 12 hores des de què en sortíem al matí.
El Jordi ens rep amb unes cerveses ben fresques i ens fà un bon pà amb tomàquet, doncs no haviem menjat rés... se'ns posa de maravella... i rés, cap a casa amb la feina feta. Però quina feinada !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada