Sortim amb el primer remuntador des de Rio Gere (gran aparcament de l'estació d'esquí que hi ha la massis del Cristalo, una mica abans del Paso Tre Croci), on hem fet nit amb la "furgo"; comprem el bitllet només d'anada fins el Rifugio Lorenzi empalmat dos remuntadors. (el segon una mena d'ous antics de color groc i vermell curios de "nassos").
Un cop baixes del remuntador, a la mateixa estació superior comença la ferrada. Només començar ja trobem una escala vertical que ens permet superar el primer esperó rocós i a través d'un túnel excavat a la roca accedim a l'espectacular pont, pot ser la fotografia més coneguda de la ferrada.
El pont penjat, de 27 mts de llargada, és espectacular per la "timba" que et queda sota els peus; al sortir ja enfiles unes escales que et porten al fil de la cresta.
Des d'aquest punt aeri, però gens complicat i molt ben assegurat ( hi ha un cable d'acer gruixut que aguantaria el pes de la furgoneta...) anem progressant sempre en lleuger descens fins a trobar-nos el desviament que porta al Cristalino (no el fem, doncs la missió és fer tot el sender amb la Queralt);
seguim per la via amb pujades i baixades equipades amb cable, escales i alguns esglaons. Durant el recorregut comencem a trobar velles trinxeres corresponents a llocs estratègics de combat en la 1a. guerra mundial. El camí segueix ben equipat allà on cal, amb passos ben espectaculars.
Al arribar al cap de vall d'una mena de tartera, el camí es bifurca i tens l'oportunitat de poder tornar a Rio Gere i abandonar el sender.
La nostra meta però és completar-lo i així ho fem. Aquest segons tram ja és més de caminets i colls que no pas de ferrada, tot i que de tant en tant vas trobant passos ben "divertits".
A partir de baixar una última tartera al col dei stombi ja s'han acabat totes les dificultats, però encara ens resten uns 6 kms. fins a finalitzar la travessa tot baixant per un serpentejant camí entre el bosc (fixeu-vos-hi bé.. hi ha flor de neu !!!)
fins que trobem una pista (camí 203) que en forta baixada ens durà fins a peu de carretera al ref. Ospitale on, des d'allà, ja només ens quedarà esperar l'autobus perquè ens porti fins a Cortina d'Ampezzo i allà, agafar-ne un altre fins al aparcament de Rio Gere.
És una ruta llarga però totalment recomanable tant per la bellesa com per l'historia del seu recorregut.
Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane (foglio 03), Tabacco (1:25.000)
Track: FES CLICK AQUÍ
Una gran ruta. Felicitats! En tenim molts bons records. Un lloc apassionant si penses el que hi va passar fa aproximadament un segle.
ResponEliminaAAAAHHHHHHHHHHHHHH quina por !!!!!
ResponElimina